Ensenyar la ciutat o aprendre de la ciutat : l'exemple de Barcelona

L’article mostra, a través de l’exemple de Barcelona, com la ciutat s’ha anat consolidant en el decurs del segle XX com un instrument bàsic per a l’aprenentatge de les ciències socials en els diferents nivells educatius. En aquest sentit destaca —després d’un breu anàlisi dels precedents històrics en l’ensenyament de la ciutat— les primeres experiències didàctiques desenvolupades en la dècada de 1930 amb els importants moviments de renovació pedagògica. També s’estudien els factors específics que, en el cas barceloní, han possibilitat en els darrers vint-i-cinc anys l’eclosió de materials didàctics sobre la ciutat, com ara l’important protagonisme del professorat en coincidència amb els nous plantejaments de les disciplines referents, el despertar d’una consciència ciutadana, el suport dels professionals dedicats a la ciutat i les iniciatives desenvolupades per l’Ajuntament de Barcelona. D’ara endavant s’obre el nou repte d’inserir amb més claredat aquesta eina educativa que és la ciutat en el currículum escolar, a partir del suport de les noves tecnologies i amb estreta connexió amb les disciplines referents com la Geografia, la Història i la resta de Ciències Socials.