Competències: del dret i del revés

Main Article Content

Daniel Cassany
Pau Bori

Revisem el concepte de «competència», en el marc dels estudis del neoliberalisme en l’educació, que el consideren una eina ideològica al servei de la mercantilització de l’escola des de finals del segle XX. Per fer-ho, identifiquem d’altres conceptes d’aquesta teoria crítica com la privatització i la corporativització educatives, la simplificació curricular, la creació d’estàndards internacionals (PISA, MCER), la incorporació de referents de l’àmbit econòmic (capital humà, emprenedoria), o aspectes coadjuvants que afavoreixen aquesta orientació economicista de l’escola, com la digitalització o l’educació emocional. Contrastant les opinions dels dos coautors i la literatura acadèmica del camp, a més de les accepcions del terme «competència» segons els diccionaris i les opinions de deu docents experimentats, esperem oferir una visió inclusiva i documentada d’aquest punt espinós, que permeti reflexionar més a fons i que animi el debat.

Paraules clau
Neoliberalisme, competències, innovació, educació emocional, digitalització, privatització, capital humà

Article Details

Com citar
Cassany, Daniel; Bori, Pau. «Competències: del dret i del revés». Temps d’Educació, 2025, núm. 68, p. 101-15, doi:10.1344/TempsEducacio2025.68.8.
Referències

Ball, S., i Youdell, D. (2009) «Hidden privatisation in public education». Education Review, núm. 21 (2), p. 73-83.

Barceló, P.; Cañadell, R.; Casanovas, M.; Díez, X.; Pérez, M.; Escoles Feministes (2023) L’edu- cació en temps de globalització. Construcció i deconstrucció de l’escola pública catalana. Barcelona, Seminari Ítaca d’Educació Crítica.

Becker, G. (1964) Human Capital: A Theoretical and Empirical Analysis with Special Reference to Education. Chicago, University Of Chicago Press.

Bloom, P. (2013) «Fight for your alienation: The fantasy of employability and the ironic struggle for self-exploitation». Ephemera: theory & politics in organizations, núm. 13 (4), p. 785-807.

Bori, P. (2019) «Neoliberalisme en els llibres de text de català per a no catalanoparlants adults». Treballs de sociolingüística catalana, núm. 29, p. 105-118.

Bueno, D. (2022) El cervell de l’adolescent. Barcelona, Rosa dels Vents.

Cabanas, E.; Illouz, E. (2018) Happycratie. París, Parallèle [Trad.: Happycracia. Barcelona, Paidós, 2019].

Cañadell, R. (2020) «Innovación, mercantilización y control de contenidos», a Cañadell, R.; Corominas, A. i Hirtt, N. El menosprecio del conocimiento. Barcelona, Icaria, p. 109-143.

— (2023) «Què hi ha darrere l’educació emocional?», Diari de l’educació, 03/01/2023. Dis- ponible a: https://diarieducacio.cat/que-hi-ha-darrere-leducacio-emocional [accés: 24.11.2023]

Cassany, D. (2021) «Crítica de la (lectura) crítica». Articles, núm. 88, p. 7-13.

Consejo Escolar del Estado (2022) Informe sobre el estado del sistema educativo. Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes. Disponible a: https://www.educaci- onyfp.gob.es/mc/cee/publicaciones/informes-del-sistema-educativo/informe- 2022.html [accés: 01.03.2024]

Desmurget, M. (2019) La fabrique du crétin digital-Les dangers des écrans pour nos enfants. París, Média Diffusion. [Trad: La fábrica de cretinos digitales: los peligros de las pantallas para nuestros hijos. Barcelona, Península, 2020].

Díez, X. (2022) L’escola: espai de destrucció. Tarragona, Lo Diable Gros.

Díez-Gutiérrez, E. i Rodríguez Fernández, J. R. (dir.) (2020) Educación para el bien común. Hacia una práctica crítica, inclusiva y comprometida socialmente. Barcelona, Octaedro.

Ecclestone, K. i Hayes, D. (2009) The dangerous rise of therapeutic education. Londres, Rout- ledge.

Fernández Liria, C; García, O. i Galindo, E. (2017) Escuela o barbarie. Entre el neoliberalismo salvaje y el delirio de la izquierda. Madrid, Akal.

Galindo, E. i García, O. (2022) «Misión imposible: El papel de la escuela en la ‘sociedad del conocimiento’», a Navarra, A.; Rabadà, D. (eds.), La educación cancelada. Palma de Ma- llorca, Sloper, p. 96-107.

Gimeno Sacristán, J. (2008) «Diez tesis sobre la aparente utilidad de las competencias en educación», a Gimeno Sacristán, J. (ed.), Educar por competencias, ¿qué hay de nuevo? Madrid, Ediciones Morata, p. 15-58.

Giró, X. i Sancho, J. (2022) «La Inteligencia Artificial en la educación: Big data, cajas negras y solucionismo tecnológico». RELATEC: Revista Latinoamericana de Tecnología Educa- tiva, 21(1), p. 129-145.

Harvey, D. (2005) A brief history of neoliberalism. Oxford (EUA), Oxford University Press, Hirtt, N. (2004) «The three axes of school merchandization». European Educational Re-

search Journal, 3(2), p. 442-445.

— (2010) «La educación en la era de las competencias». Revista electrónica interuniversi- taria de formación del profesorado, 13(2), p. 108-114.

— (2020) «Competentes e ignorantes», a Cañadell, R.; Corominas, A. i Hirtt, N., El me- nosprecio del conocimiento. Barcelona, Icaria, p. 19-68.

Hymes, D. (1972) «Models of the interaction of language and social life», a J. Gumperz i D. Hymes (Eds.), Directions in sociolinguistics: The ethnography of communication. Nova York, Holt, Rhinehart & Winston, p. 35-71.

Kirschner, P. i Hendrick, C. (2020) How learning happens: Seminal works in educational psy- chology and what they mean in practice. Londres, Routledge.

Laval, C. (2003) L’école n’est pas une entreprise. Paris, Éditions La Découverte. [Trad: La es- cuela no es una empresa. Barcelona, Paidós, 2004].

Laval, C. i Dardot, P (2009) La nouvelle raison du monde. Paris, Éditions La Découverte [Trad: La nueva razón del mundo. Barcelona, Gedisa, 2013].

Navarra, A. i Rabadà, D. (Coord.) (2022) La educación cancelada. Palma de Mallorca, Slop- per.

OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic) (2005) «The definition and selection of key competences: Executive summary». Disponible a: https://www.oecd.org/pisa/definition-selection-key-competencies-summary.pdf [accés 21.11.2023]

Perrenoud, Ph. (1997) Construire des compétences dès l’école. Paris, ESF [Versió xilena:

Construir competencias desde la escuela. Santiago, Ediciones Noreste, 2008]. Rizvi, F. i Lingard, B. (2010) Globalizing education policy. Nova York, Routledge.

Ruiz, P.; Narváez, P. i Silva, J. (2016) Desmontando la escuela neoliberal. Málaga, MRP Aula- libre.

Sánchez Caballero, D. (2017) «España, entre los países de Europa con menos escuela pú- blica y más concertada», El diario.es. (16.3-2017). Disponible a: https://www.eldia- rio.es/sociedad/espana-europa-escuela-publica-concertada_1_3554070.html [accés: 01.03.2024]

Schultz, T. W. (1961) «Education and Economic Growth». Teachers College Record, 62(10),

p. 46-88.

Schumpeter, J. A. (1934) The Theory of Economic Development: An Inquiry into Profits, Capi- tal, Credit, Interest, and the Business Cycle. Harvard, EUA, Harvard University Press.

Shalberg, P. (2012) «Global Education Reform Movement is here!». Blog de Pasi Shalberg, (2.3.2012). Disponible a: https://pasisahlberg.com/global-educational-reform-move- ment-is-here/ [accés: 21.11.2023]

Solé Blanch, J. (2020) «El cambio educativo ante la innovación tecnológica, la pedagogía de las competencias y el discurso de la educación emocional. Una mirada crítica». Te- oría de la educación, 32(1), p. 297-307.

Time News (2023) «Scotland rethinks competency-based education after drop in school performance». 26/11/2023. Disponible a: https://time.news/scotland-rethinks-com- petency-based-education-after-falling-school-performance/ [accés: 01.03.2024]

Torres, J. (2008) «Obviando el debate sobre la cultura en el sistema educativo: Cómo ser competentes sin conocimientos», a Gimeno Sacristán, J. (Ed.), Educar por competen- cias, ¿qué hay de nuevo? Madrid, Ediciones Morata, p. 143-175.

UNESCO (2023). 2023 GEM report: Technology in education: a tool on whose terms? Dispo- nible a: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000386165 [accés: 21.11.2023]

Articles més llegits del mateix autor/a