Redefinint el disseny gràfic: La disrupció de la intel·ligència artificial a la professió

Article Sidebar

Temes de Disseny 41 cover
PDF (Castellano)

Main Article Content

David Badajoz-Dávila
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
https://orcid.org/0000-0003-3428-3312
Silvia Andrea Cristian Ladaga
Universitat de Barcelona (UB)
https://orcid.org/0000-0001-7527-9438

Des del llançament de la intel·ligència artificial (IA) a escala d’usuari han aparegut centenars d’eines informàtiques que fan funcions que abans duien a terme les persones. En aquest context de canvi, la IA influirà gran part de les tasques informàtiques, entre elles les desenvolupades en disciplines creatives per redactors, fotògrafs o il·lustradors. La professió del disseny gràfic està sent una de les més afectades per aquesta innovació.


Aquest article té en compte la teoria de la substitució de Carl Benedikt Frey i Michael Osborne (2013) per tal de procedir amb una anàlisi d’aquestes eines i trobar-ne la seva utilitat. Així, s’observen cinquanta eines que inclouen intel·ligència artificial per després classificar-les segons la tasca que fan, i localitzar les funcions estructurals de disseny que poden ser automatitzades o optimitzades mitjançant la IA. A partir d'aquestes, s’explora com poden incidir en la professió en un futur: en un escenari d'optimització i en un altre de substitució. Els professionals del disseny s’enfronten a reptes tecnològics constants i la IA contribueix a accelerar-ne el canvi.

Paraules clau
disseny gràfic, intel·ligència artificial, eines IA

Article Details

Com citar
Badajoz-Dávila, David; Ladaga, Silvia Andrea Cristian. «Redefinint el disseny gràfic: La disrupció de la intel·ligència artificial a la professió». Temes de Disseny, 2025, núm. 41, p. 58-77, doi:10.46467/TdD.2025.431638.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) David Badajoz-Dávila, Silvia Andrea Cristian Ladaga, 2025


Drets d'autor

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Temes de Disseny el dret de primera publicació, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una llicència de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

Biografies de l'autor/a

David Badajoz-Dávila, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Doctor en Comunicació. Professor Lector Serra-Húnter, Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca se centren en l'anàlisi dels efectes de la comunicació, amb un èmfasi especial en el paper de les xarxes socials i el disseny gràfic en la construcció de significats i la influència social. El seu enfocament interdisciplinari, que combina eines de la psicologia, la sociologia i la teoria de la comunicació, permet una aproximació integral als fenòmens comunicatius contemporanis.

La seva producció científica inclou un ampli espectre de temàtiques, des de l'anàlisi d'elements visuals com ara logotips i marques fins a l'estudi dels efectes de l'ús de les xarxes socials en adolescents. Paral·lelament, ha desenvolupat una sòlida trajectòria docent, impartint assignatures relacionades amb el disseny gràfic, la publicitat, el periodisme, la infografia i la metodologia de recerca, incloent-hi l'anàlisi estadístic de dades. Ha realitzat estades de recerca a universitats com la UPF o la UNESP al Brasil amb publicacions i congressos com a resultats en tots dos casos.

En resum, la trajectòria acadèmica de Badajoz-Dávila es caracteritza pel rigor científic, l'enfocament interdisciplinari i l'interès per comprendre els desafiaments i les oportunitats que planteja actualment la comunicació.

Silvia Andrea Cristian Ladaga, Universitat de Barcelona (UB)

Doctora en Comunicació. Directora i cofundadora del Màster Accessibilitat Digital per a Educació, Comunicació i Disseny, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona, ​​Espanya.

El seu perfil professional s'articula entre la producció-consultoria de dissenys e-accessibles i la docència-investigació acadèmica. Professora associada a la Facultat d'Educació i investigadora al grup LMI - Learning, Media & Social Interactions (2021 SGR00694), Universitat de Barcelona.

Actualment les seves produccions i recerca estan orientades al disseny de recursos i interfícies e-accessibles, les narratives digitals i els processos d'aprenentatges inclusius. Docent curricular i contenidista dels seminaris de formació sobre competències digitals: «Docència en entorns virtuals d'aprenentatge», «Disseny de Materials Didàctics Digitals. Narratives Transmedia» i «Accessibilitat Digital en Entorns Formatius i Comunicatius», entre d'altres.

En resum, la trajectòria de la Dra. Ladaga es caracteritza per aportar, al camp formatiu i productiu, les condicions pertinents per a la creació d'objectes digitals funcionals a totes les persones de manera autònoma. Referent actual al camp del disseny accessible a nivell nacional i internacional.

Referències

Alegaonkar, Akash Anant y Mukta Aditya Avachat-Shirke. 2023. “Is Artificial Intelligence Killing Artistic Skills In Designers?”. ShodhKosh: Journal of Visual and Performing Arts. 4(2SE): 109–115. https://doi.org/10.29121/shodhkosh.v4.i2SE.2023.484 DOI: https://doi.org/10.29121/shodhkosh.v4.i2SE.2023.484

Allen, Danielle Renae. 2012. "Technological Evolution and its Effects on Graphic Design and Textbook Design". Undergraduate Honors Capstone Projects 120. https://digitalcommons.usu.edu/honors/120

Blazhev, Boyan. 2023. “Artificial Intelligence and Graphic Design”. Cultural and Historical Heritage: Preservation, Presentation, Digitalization 9(1): 112–130. https://doi.org/10.55630/kinj.2023.090109 DOI: https://doi.org/10.55630/KINJ.2023.090109

Brynjolfsson, Erik y Andrew McAfee. 2014. The Second Machine Age: Work, Progress, and Prosperity in a Time of Brilliant Technologies. W. W. Norton & Company.

Christensen, Clayton. 2006. “The ongoing process of building a theory of disruption”. Journal of Product Innovation Management, 23(1): 39-55. https://doi.org/10.1111/j.1540-5885.2005.00180.x DOI: https://doi.org/10.1111/j.1540-5885.2005.00180.x

Coelli, M. B. y J. Borland. 2019. Behind the headline number: Why not to rely on Frey and Osborne’s predictions of potential job loss from automation. Melbourne Institute Working Paper No. 10/19, October 2019. http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.3472764 DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.3472764

Davis, Fred, Richard Bagozzi y Paul Warshaw. 1989. “User Acceptance of Computer Technology: A Comparison of Two Theoretical Models”. Management Science 35: 982-1003. http://dx.doi.org/10.1287/mnsc.35.8.982 DOI: https://doi.org/10.1287/mnsc.35.8.982

Dreyfus, Hubert. 1972. What Computers Can’T Do: The Limits of Artificial Intelligence. Harper & Row.

Frey, Carl Benedikt y Michael Osborne. 2013. The Future of Employment. How Susceptible Are Jobs to Computerisation? Working Paper. Oxford Martin.

Frey, Carl Benedikt y Michael Osborne. 2017. “The future of employment: How susceptible are jobs to computerisation?”. Technological forecasting and social change 114: 254-280. https://doi.org/10.1016/j.techfore.2016.08.019 DOI: https://doi.org/10.1016/j.techfore.2016.08.019

Glaser, Barney y Anselm Strauss. 1967. The discovery of grounded theory. Aldine.

Iliescu, Denisa, Alexandra Ioanid y Bogdan Dumitru Țigănoaia. 2023. “The Innovation – Technology – Performance Triad In The Streaming Service Industry. An Exploratory Study”. Conference: International Conference of Management and Industrial Engineering 11, 21–28. https://doi.org/10.56177/11icmie2023.1 DOI: https://doi.org/10.56177/11icmie2023.1

Jaton, Florian. 2021. The Constitution of Algorithms: Ground-Truthing, Programming, Formulating. MIT Press. https://doi.org/10.7551/mitpress/12517.001.0001 DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/12517.001.0001

Korzynski, Pawel, Grzegorz Mazurek, Pamela Krzypkowska y Artur Kurasinski. 2023. “Artificial intelligence prompt engineering as a new digital competence: Analysis of generative AI technologies such as ChatGPT”. Entrepreneurial Business and Economics Review 11(3): 25-37. https://doi.org/10.15678/EBER.2023.110302 DOI: https://doi.org/10.15678/EBER.2023.110302

Papalini, Vanina. 2022. “Apertura de horizontes en e-educación. Una valoración de los sistemas de recomendación” En Silvia Andrea Cristian Ladaga y Luz María Rangel Alanís (ed.). Accesibilidad: comunicación y educación para todas las personas. Learning, Media and social Interactions. Universitat de Barcelona. https://www.lmi-cat.net/es/accesibilidad-comunicaci%C3%B3n-y-educaci%C3%B3n-para-todas-las-personas-0

Lichtenthaler, Ulrich. 2018. "The world’s most innovative companies: a meta-ranking". Journal of Strategy and Management 11 (4): 497-511. https://doi.org/10.1108/JSMA-07-2018-0065 DOI: https://doi.org/10.1108/JSMA-07-2018-0065

Lo, Leo S. 2023. “The Art and Science of Prompt Engineering: A New Literacy in the Information Age”. Internet Reference Services Quarterly 27(4): 203–210. https://doi.org/10.1080/10875301.2023.2227621 DOI: https://doi.org/10.1080/10875301.2023.2227621

Manovich, L. y E. Arielli. 2021. Artificial aesthetics: A critical guide to AI, media and design. Manovich. Recuperado de DOI: https://doi.org/10.18574/nyu/9781479817474.003.0005

http://manovich.net/index.php/projects/artificial-aesthetics

Mazzone, Marian y Ahmed Elgammal. 2019. "Art, Creativity, and the Potential of Artificial Intelligence" Arts 8 (1): 26. https://doi.org/10.3390/arts8010026 DOI: https://doi.org/10.3390/arts8010026

Meron, Yaron. 2022. “Graphic design and artificial intelligence: Interdisciplinary challenges for designers in the search for research collaboration”. En DRS2022: Bilbao, editado por Dan Lockton, Sara Lenzi, Paul Hekkert, Arlene Oak, Juan Sádaba, Peter Lloyd. Design Research Society. https://doi.org/10.21606/drs.2022.157 DOI: https://doi.org/10.21606/drs.2022.157

Newton, Alexis y Kaustubh Dhole. 2023. “Is AI Art Another Industrial Revolution in the Making?”. En Proceedings of the Creative AI Across Modalities Workshop 2023, 37. AAAI Conference on Artificial Intelligence. https://doi.org/10.48550/arXiv.2301.05133

Nedelkoska, Ljubica y Glenda Quintini. 2018. "Automation, skills use and training", OECD Social, Employment and Migration Working Papers, no. 202. OECD Publishing. https://doi.org/10.1787/2e2f4eea-en DOI: https://doi.org/10.1787/2e2f4eea-en

Rezk, S.M.M. 2023. “The Role of Artificial Intelligence in Graphic Design”. Journal of Art, Design and Music 2(1): 1-12.

https://doi.org/10.55554/2785-9649.1005 DOI: https://doi.org/10.55554/2785-9649.1005

Rogers, Carl. 1962. “The interpersonal relationship: The core of guidance”. Harvard educational review 32(4): 416–429.

Searle, J. R. 1980. “Minds, brains, and programs”. Behavioral and Brain Sciences 3: 417–424. https://doi.org/10.1017/S0140525X00005756 DOI: https://doi.org/10.1017/S0140525X00005756

Sienra Chaves, Sofía, Adriana Pérez García, Leonardo Rodríguez Torres y Juan Mojica Arias (comps.). 2015. La imagen como pensamiento. Universidad Autónoma del Estado de México.

Strauss, Anselm y Juliet Corbin. [1990] 2002. Bases de la investigación cualitativa: técnicas y procedimientos para desarrollar la teoría fundamentada. Editorial Universidad de Antioquía y SAGE Publications.

Venkatesh, Viswanath, Michael Morris, Gordon B. Davis y Fred D. Davis. 2003. “User acceptance of information technology: Toward a unified view”. MIS quarterly 27(3): 425-478. DOI: https://doi.org/10.2307/30036540

Velásquez-Henao, Juan David, Carlos Jaime Franco-Cardona y Lorena Cadavid-Higuita. 2023. “Prompt Engineering: a methodology for optimizing interactions with AI-Language Models in the field of engineering2. DYNA 90 (230):9-17. https://doi.org/10.15446/dyna.v90n230.111700 DOI: https://doi.org/10.15446/dyna.v90n230.111700

Weizenbaum, J. 1976. Computer power and human reason: From judgment to calculation. W. H. Freeman.