Disseny gràfic i intel·ligència artificial: Usos i percepcions, amenaça o oportunitat
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest article explora l'impacte de la intel·ligència artificial generativa (IAG) al sector del disseny gràfic a Espanya, analitzant-ne l'adopció, els usos i les percepcions entre professionals. La IAG ha transformat processos creatius, però també ha generat debats sobre el seu ús ètic, les possibilitats tècniques o el mateix futur de la professió. Objectius: es van plantejar nou objectius, entre els quals explorar el nivell d'adopció, analitzar-ne l'impacte en processos creatius, conèixer el nivell de satisfacció, explorar preocupacions ètiques i examinar la percepció del creixement de competència no especialitzada. Metodologia: es van recollir dades a través d'una enquesta amb què es van obtenir 178 respostes i 6 entrevistes semiestructurades. L'enquesta va incloure 38 preguntes dividides en cinc dimensions i les entrevistes es van analitzar seguint un enfocament d'anàlisi temàtica basada en categories predefinides i emergents. Resultats: el 71,35% dels enquestats utilitzen eines de IAG, principalment a les fases d'inspiració i experimentació. Tot i que la satisfacció mitjana és moderada (2,26 sobre 4), preval una percepció optimista sobre la seva capacitat per augmentar la productivitat i creativitat. Tot i això, s'identifiquen riscos com l'homogeneïtzació del disseny o l'intrusisme professional. La formació en IAG és limitada, però la majoria considera necessari incloure-la als plans educatius. Conclusions: la IAG representa tant una oportunitat com un repte per al sector. El seu potencial per millorar l'eficiència i potenciar la feina creativa és innegable, però la seva integració requereix abordar preocupacions ètiques i reforçar el valor del treball creatiu en un context de ràpida transformació tecnològica.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) Lluc Massaguer Busqueta, Rubén Alcaraz-Martínez, 2025
Lluc Massaguer Busqueta, Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Doctora en Ciències de l´'Educació (UAB), màster en Investigació en Educació (UAB) i graduada en Disseny (Eina). És professora als Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC, on és responsable d'assignatures relacionades amb el disseny, la creació visual i la producció gràfica, tant a nivell de Grau com de Màster. És membre del Grup de Recerca Mediaccions (UOC) i col·labora amb el grup d'innovació docent Adaptabit (UB).
Rubén Alcaraz-Martínez, Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual, Universitat de Barcelona
Doctor en Enginyeria i Tecnologies de la Informació, màster en Gestió de Continguts Digitals i diplomat en Biblioteconomia i Documentació. És professor del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona i membre del grup dinnovació docent Adaptabit i del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la mateixa universitat.
Araiz Huarte, D. E. 2023. “La inteligencia artificial como agente contaminante: concepto jurídico, impacto ambiental y futura regulación”. Actualidad jurídica ambiental 130: 1–55. https://doi.org/10.56398/ajacieda.00071
Bellman, R. 1978. An introduction to artificial intelligence: can computers think. Boyd & Fraser.
Cascella, M., Montomoli, J., Bellini, V., and Bignami, E. 2023. “Evaluating the feasibility of ChatGPT in healthcare: an analysis of multiple clinical and research scenarios”. Journal of medical systems 47 (1): 1–5. https://www.doi.org/10.1007/s10916-023-01925-4
Castro Madriz, J. M. 2023. “Revolución tecnológica digital en el diseño gráfico (1990-2020): ¿evolución, reinvención o automatización creativa?”. Escena: revista de las artes 83 (1): 98–124. https://doi.org/10.15517/es.v83i1.55869
Costa, F., Mónaco, J. A., Covello, A., Novidelsky, I., Zabala, X., and Rodríguez, P. 2023. “Desafíos de la Inteligencia artificial generativa: tres escalas y dos enfoques transversales”. Question 3 (76), e844: 1–24. https://doi.org/10.24215/16696581e844
Dasborough, M. T. 2023. “Awe-inspiring advancements in AI: the impact of ChatGPT on the field of organizational behavior”. Journal of organizational behavior 44 (2), 177–179. https://www.doi.org/10.1002/job.2695
Franganillo, J. 2023. “La inteligencia artificial generativa y su impacto en la creación de contenidos mediáticos”. methaodos: revista de ciencias sociales 11 (2), m231102a10. https://www.doi.org/10.17502/mrcs.v11i2.710
García-Peñalvo, F.C., and Vázquez-Ingelmo, A. 2023. “What do we mean by GenAI? a systematic mapping of the evolution, trends, and techniques involved in generative AI”. International journal of interactive multimedia and artificial intelligence 8(4): 7–16. https://doi.org/10.9781/ijimai.2023.07.006
Guerrero, F., and Ballester, C. 2023. “El impacto de la Inteligencia artificial Generativa en la disciplina de la comunicación”. Hipertext.net: revista académica sobre documentación digital y comunicación interactiva, 26: 1-9. https://doi.org/10.31009/hipertext.net.2023.i26.01
Kurzweil, R. 1990. The age of intelligent machines. MIT Press.
Lazo, J. E., Condori, M. Y., and Abarca Rojas, R. J. 2024. “Impacto de la inteligencia artificial en el diseño gráfico”. KUTIMUY: revista de investigación científica 1 (1). https://doi.org/10.71727/10.71727/kutimuy.v1i1.199
López de Mántaras Badia, R. 2013. “Computational creativity”. Arbor ciencia, pensamiento y cultura 189 (764): a082. http://dx.doi.org/10.3989/arbor.2013.764n6005
Maeda, J. 2018. Design in tech report 2018. https://designintech.report/wp-content/uploads/2019/01/dit2018as_pdf.pdf
Nieto, D. 2023. “¿Es la IA una amenaza para el diseñador gráfico?”. Deividart. https://www.deividart.com/blog/ia-amenaza-disenador-grafico
OECD. 2019. Recommendation of the Council on artificial intelligence. OECD. https://oecd.ai/en/assets/files/OECD-LEGAL-0449-en.pdf
Rezk, S. M. M. 2023. “The role of artificial intelligence in graphic design”. Journal of art, design and music 2 (1). https://doi.org/10.55554/2785-9649.1005
Rico Sesé, J. 2020. “El diseñador gráfico en la era de la Inteligencia artificial”. EME: experimental illustration, art & design 8, 66–73. https://doi.org/10.4995/eme.2020.13210
Ronquillo Alvarez, L. M., and Recalde, H. 2024. “Inteligencia artificial: un recurso para el diseño de campañas publicitarias”. Revista innovarium 1 (1): 75–95. https://innovarium.teclemas.edu.ec/index.php/home/article/view/5
Santos Tapia, F. D. 2024. Diseño gráfico automatizado: un análisis crítico detrás de la inteligencia artificial. Eídos: revista científica en arquitectura y urbanismo 17 (24): 81–93. https://doi.org/10.29019/eidos.v17i24.1377
Terrones Rodríguez, A. L. 2022. “Ética para la inteligencia artificial sostenible”. Arbor 198 (806): a683. https://doi.org/10.3989/arbor.2022.806013
Unesco. 2022. Recomendación sobre la ética de la inteligencia artificial. Unesco. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000381137_spa
Villavicencio Alvarado, K. M. 2023. “La perspectiva del diseño gráfico ante la inteligencia artificial”. Revista de investigación, formativa, innovación y aplicaciones 5 (2), 18–24. https://ojs.formacion.edu.ec/index.php/rei/article/view/329