El disseny i la cura: cercant noves perspectives

Main Article Content

Danielle Wilde
Anna Del Corral
Elisabet Silvestre
Ricardo Guasch Ceballos

Aquest número de Temes de Disseny se centra en la contribució del disseny a la promoció de la cura del medi ambient i de la vida en totes les seves manifestacions, és a dir, a la cura de tot el planeta.


En un moment en què la salut humana és més que mai el punt de mira, és important considerar el disseny en la interacció de diferents disciplines ja que les societats de tot el món s’esforcen a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, mantenint-se dins dels límits planetaris.


L’objectiu d’aquest lliurament de Temes de Disseny és posar en primer pla una sèrie de perspectives de disseny i investigació per difondre noves idees que podrien ajudar els dissenyadors a convertir-se en agents de canvi en el panorama de salut global.

Paraules clau:

Cures, salut global, salut humana, perspectives de disseny, perspectives d’investigació en disseny

Article Details

Com citar
Wilde, Danielle et al. “El disseny i la cura: cercant noves perspectives”. Temes de Disseny, no. 38, pp. 8-19, doi:10.46467/TdD38.2022.8-19.
Biografies de l'autor/a

Danielle Wilde, Umeå Institute of Design, Umeå University; i The University of Southern Denmark

La Danielle Wilde és professora de disseny per a la sostenibilitat a l’Umeå Institute of Design, de la Umeå University de Suècia. Investiga en l’àmbit de la transformació del sistema alimentari per al Departament de Sociologia, Medi Ambient i Economia Empresarial de la University of Southern Denmark d’Esbjerg. Amb el seu treball intenta determinar de quina manera una participació crítica, col·laborativa i personificada en els desafiaments que planteja la transició cap a la sostenibilitat pot ser útil per descobrir noves formes de viure, i de dissenyar, que estiguin totalment situades, que siguin sostenibles i sostenidores a nivell personal, local, regional i global i que reconeguin els humans com esdeveniments multiespècies, com una part de la natura, com a éssers estretament implicats amb altres éssers no humans.

Des dels fonaments de la investigació en disseny, Wilde col·labora amb una gran varietat d’actors de la societat: ajuntaments, indústries, legisladors i ciutadans del món. Utilitza laboratoris vivents com a mecanismes per crear fulls de ruta cap a una transició sostenible mitjançant ciutadans situats, a escala de l’acció i compromesos en participacions probiòtiques i processos científics ciutadans cocreatius radicalment oberts. La seva obra, que es basa en plantejaments personificats en la investigació participativa a través del disseny, vol: desbordar les normes, fomentar que prosperi el que és més que humà i oferir avenços pràctics a una ciutadania mediambiental. Fora de l’àmbit del disseny, Wide col·labora amb investigadors d’STS, geògrafs humans, investigadors en sistemes sanitaris, biòlegs moleculars i economistes mediambientals i empresarials.

Anna Del Corral, Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona (UVic-UCC)

L'Anna del Corral és enginyera i doctora en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i enginyeria en Disseny Industrial per Elisava.

Entre el 1990 i el 2004 va ser docent i investigadora del Departament d'Arquitectura de Computadors de la UPC, en l'àmbit d'arquitectures de memòria de processadors vectorials. Posteriorment va passar a l'empresa privada per exercir com a enginyera de disseny i desenvolupament de producte.

Actualment, l'Anna és docent i investigadora a Elisava. Entre el 2010 i el 2019 ha estat responsable de diverses àrees del grau en Enginyeria i Disseny Industrial i des d'aleshores lidera la línia d'investigació Decoding Wellbeing.

El seu àmbit d'investigació són les metodologies de disseny que permeten idear espais saludables i productes i serveis per al benestar, des d'una perspectiva global que implica considerar el benestar humà en totes les seves facetes, integrant els objectius ineludibles de respecte, conservació i, contextualment, recuperació, del medi ambient, apreciant-hi tots els éssers vius que l'habiten.

Ha desenvolupat i integrat aquesta perspectiva en projectes acadèmics i d'investigació amb empreses i institucions com ara Sant Joan de Déu, VIBIA, SEAT, Quadpack o CENFIM.

Elisabet Silvestre

L'Elisabet Silvestre és doctora en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i té un màster en Biologia Humana (UAB) i un màster en Bioconstrucció de l'IEB-ITL de la Universitat de Lleida.

Ha exercit com a citogenetista en l'àmbit de la sanitat pública i privada. Posteriorment ha investigat els factors de salut ambiental en espais interiors. La unió del coneixement de la genètica i l'ambient ha estat clau per tractar la disciplina de la Biohabitabilitat, que estudia la manera de crear espais habitables des de les normes de la biologia i la salut global.

És professora de Biohabitabilitat a diferents màsters i postgraus, com els de l'Escola Sert del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i la Universitat de Girona, entre altres.

És coorganitzadora del Congrés d'Arquitectura i Salut en el marc del COAC, amb sis edicions; membre del Grup de Treball de Salut del COAC; i membre de la càtedra d'Edificació Industrialitzada i Medi Ambient de l'Escola d'Arquitectura de la UIC.

Ha participat com a experta en el PINSAP, el Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Púbica de la Generalitat de Catalunya, en la Subcomissió de Currículums Universitaris i en la Comissió d'Habitatge i Urbanisme.

Participa en congressos i és conferenciant i autora de diversos llibres com ara Vivir sin Tóxicos (RBA, 2014) i Tu Casa Sana (RBA, 2021).

Ricardo Guasch Ceballos, Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona (UVic-UCC)

Doctor en Arquitectura per la UPC (2011). Arquitecte per la UPM (1985).

A Elisava és el director del postgrau en Disseny de l’Espai de Treball des del 2002 i del màster en Disseny d’Espais Interiors des del 2005, director del màster en Disseny d’Interiors per a Hotels, Bars i Restaurants des del 2014, coordinador de l’Àrea de Màsters, professor de dues assignatures del grau en Disseny i tutor de projectes de final de grau. És membre de l’equip responsable de la línia d’investigació “Decoding Wellness”. Va ser director acadèmic de l’escola entre el 2011 i el 2014. 

Va ser professor associat d’ETSAV-UPC al Departament de Composició Arquitectònica entre el 1993 i el 2011. Va gaudir d’una beca al Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) entre el 1989 i el 1993.

Ha publicat diversos textos sobre concepció moderna de l’espai, espai de treball i habitatge. Entre les seves publicacions destaquen: “Indeterminación, complementación, apropiación. Notas sobre la adaptación funcional del interior habitado” (Temes de Disseny núm. 30), “Espacio fluido versus espacio sistemático” (ediciones UPC), “Los límites de la oficina” (T18 Digital Architecture Magazine, núm. 21 http://www.t18magazine.com/) i “The Office Works” (Inner. The Interior Architecture Magazine, http://www.innermagazine.org/ i el núm. 5 de la revista Distrito Oficina).

És fundador de GS Arquitectura i el seu director des del 1998.

Referències

Alaimo, Stacy. 2018. “Trans corporeality.” In The Posthuman Glossary, edited by Rosi Braidotti, and Maria Hlavajova, 435-438. London: Bloomsbury Publishing.

Araya León, María José, and Ainoa Abella Garcia. 2022. “Strategies for well-being in new work spaces: a case study in a post-pandemic context.” Temes de Disseny 38: 132-161. https://doi.org/10.46467/TdD38.2022.132-161

ASPCAT. n.d. “Interdepartmental and Intersectoral Public Health Plan (PINSAP).” 2014. Catalan Public Health Agency (ASPCAT). https://salutpublica.gencat.cat/ca/sobre_lagencia/Plans-estrategics/pinsap/index.html#googtrans(ca|en)

Campo Woytuk, Nadia, and Marie Louise Juul Søndegaard. 2022. “Biomenstrual: More-than-Human Design of Menstrual Care Practices.” Temes de Disseny 38: 116-131. https://doi.org/10.46467/TdD38.2022.116-131

Crawford, Tessira. 2022. “What does colour look like?” Temes de Disseny 38: 46-63. https://doi.org/10.46467/TdD38.2022.46-63

Demir, Arife Dila, Kristi Kuusk, and Nithikul Nimkulrat. 2022. “Squeaky/Pain: Articulating the Felt Experience of Pain for Somaesthetic Interactions.” Temes de Disseny 38: 162-178. https://doi.org/10.46467/TdD38.2022.162-178

Desjardins, Audrey, Oscar Tomico, Andrés Lucero, Marta E. Cecchinato, and Carman Neustaedter. 2021. “Introduction to the Special Issue on First-Person Methods in HCI.” ACM Transactions on Computer-Human Interaction 28 (6): 1–12. https://doi:10.1145/3492342

Fisher, Bernice, and Joan C. Tronto. 1990. “Toward a Feminist Theory of Care.” In Circles of Care: Work and Identity in Women’s Lives, edited by Emily K. Abel and Margaret K. Nelson. Albany: State University of New York Press.

Jakobsen, Ove and Vivi M.L. Storsletten. 2018. “Friedensreich Hundertwasser – The Five Skins of the Ecological Man.” In Art, Spirituality and Economics: Liber Amicorum for Laszlo Zsolnai, edited by Luk Bouckaert, Knut J. Ims and Peter Rona, 39-50. Cham: Springer.

Latour, Bruno. 2017. Facing Gaia: Eight lectures on the new climatic regime. Hoboken: John Wiley & Sons.

Lovelock, James E., and Lynn Margulis. 1974. “Atmospheric Homeostasis by and for the Biosphere: The Gaia Hypothesis.” Tellus 26 (1-2): 2–10. https://doi:10.3402/tellusa.v26i1-2.9731.

Lovelock, James. 2016. Gaia: A New Look at Life on Earth. Oxford: Oxford University Press.

Meadows, Donella H., Dennis L. Meadows, Jorgen Randers, and William W. Behrens III. 1972. The Limits to Growth: A Report for the Club of Rome’s Project on the Predicament of Mankind. New York: Universe Books.

Meadows, Dennis L., William W. Behrens III, Donella H. Meadows, Roger F. Naill, Jorgen Randers, and Erich K.O. Zahn. 1974. Dynamics of Growth in a Finite World. Cambridge, MA: Wright-Allen Press.

Meadows, Donella H., Dennis L. Meadows, and Jorgen Randers. 1992. Beyond the Limits: Global Collapse or a Sustainable Future. London: Earthscan.

Meadows, Donella, Jorgen Randers, and Dennis L. Meadows. 2004. The Limits to Growth: The 30-Year Update. White River Junction: Chelsea Green Publishing.

McCormack, Lauren, Veronica Thomas, Megan A. Lewis, and Rima Rudd. 2017. “Improving Low Health Literacy and Patient Engagement: A Social Ecological Approach.” Patient Education and Counseling 100 (1): 8–13. https://doi:10.1016/j.pec.2016.07.007.

Mouffe, Chantal. 1999. “Deliberative Democracy or Agonistic Pluralism?” Social Research 66 (3): 745–58. http://www.jstor.org/stable/40971349.

One Health Global. n.d. “What Is One Health?.” One Health Global Network. http://www.onehealthglobal.net/what-is-one-health

Paez, Roger, and Manuela Valtchanova. 2022. “Affective Bodies: Intimate Design Practices to Reinvent the Everyday.” Temes de Disseny 38: 92-115. https://doi.org/10.46467/TdD38.2022.92-115

Pujadas, Anna. 2022. “Designing from the perspective of healing, or how to repair the world.” Temes de Disseny 38: 20-45. https://doi.org/10.46467/TdD38.2022.20-45

Shirrell, Elizabeth, Daniel Verbit, and Monique C. Chabot. 2022. “Visual Communication Design Collaboration with Occupational Therapy to Create Health Literacy Projects for Community Needs.” Temes de Disseny 38: 64-91. https://doi.org/10.46467/TdD38.2022.64-91

Siebers, Tobin. 2008. Disability Theory. Ann Arbor: The University of Michigan Press.

Steffen, Will, Katherine Richardson, Johan Rockström, Sarah E. Cornell, Ingo Fetzer, Elena M. Bennett, Reinette Biggs, et al. 2015. ‘Planetary Boundaries: Guiding Human Development on a Changing Planet.’ Science 347 (6223). https://doi:10.1126/science.1259855.

Tronto, Joan C. 1993. Moral Boundaries: A Political Argument for an Ethic of Care. New York: Routledge.

United Nations. n.d. “The 17 Goals | Sustainable Development.” United Nations. https://sdgs.un.org/goals

World Health Organization. 1983. Indoor Air Pollutants: Exposure and Health Effects: Report on a Who Meeting; Nördlingen, 8-11 June 1982. Copenhagen: World Health Organization.