Sublim digital: estratègies d'orientació per a un món vertiginós

Aquest article tracta els creixents nivells de complexitat i abstracció que produeixen les tecnologies digitals, que avui generen un sentiment d'estupefacció similar al que la filosofia de l'art i l'estètica havien considerat l'experiència del sublim. A partir de la idea de “sublim digital”, ens proposem buscar maneres d'orientar-nos en aquest món vertiginós. La nostra intenció és investigar en quina mesura l'art i el disseny poden funcionar com un mediador d'escales que tradueixi el sublim digital en imatges concretes més digeribles, fàcils de comprendre i de percebre. Considerem que aquest és un dels reptes que han d'afrontar aquestes disciplines avui dia, en un temps governat per escales extrahumanes tecnològiques (el núvol, la intel·ligència artificial, el 5G, etc.) i geològiques (l'Antropocè i el canvi climàtic global). Per això analitzarem la feina d'unes quantes artistes la trajectòria de les quals reflecteix el seu compromís amb aquestes problemàtiques.

Si nosaltres, i els nostres cossos, som constantment traduïdes a dades, poden l'art i el disseny invertir el sentit i fer que les nostres dades es transformin en cossos, de manera que en produeixin una experiència estètica (sensible)? Ens pot ajudar això a entendre la infraestructura digital i la seva materialitat d'una manera més intuïtiva, més abordable perquè un cos aconsegueixi imaginar-la i/o visualitzar-la? Poden aquests exercicis afavorir l'elaboració d'estratègies d'emancipació col·lectives que ens permetin ser agents actives a l'hora de reconfigurar la governança i normativitat algorítmica imposades?