Objectes i cossos que desapareixen: què ens pot ensenyar Years and Years sobre el disseny

1. Abstract

Durant els últims anys, la televisió britànica s’ha guanyat la reputació de produir representacions complexes sobre un futur distòpic. Mentre que Black Mirror té un punt de vista més pessimista sobre les nostres experiències, a Years and Years li falta cinisme, i, en aquest aspecte, conté lliçons importants per als dissenyadors. Tot i que els problemes que es tracten en aquesta sèrie britànica de ficció són d’escala i àmbit globals (bombes nuclears, tensions polítiques a la UE o la crisi energètica, per exemple), aquesta demostra que té una creativitat fora de sèrie en la forma en què presenta els objectes i les innovacions del futur. Els invents que apareixen a la sèrie van des d’allò anhelat i revolucionari fins a allò disfuncional. Quan la sèrie tracta aquests objectes i dispositius, no ho fa mai des d’un sol punt de vista, ja sigui aquest un neoludisme desanimat o una celebració despreocupada. Tenint en compte que es nega tant a acceptar com a rebutjar la tecnologia, la sèrie proporciona l’oportunitat necessària per estudiar el possible disseny dels productes del futur. El present article investiga tres objectes determinats (una safata de menjar, una intel·ligència artificial de veu i un dron) que compten amb el potencial de condensar gran part de la crítica actual a la tecnologia. Cap dels objectes que s’analitzen són quelcom impossible de creure pel que fa a forma o funció; de fet, ja han aparegut en altres obres de ficció. Aquests objectes s’analitzaran en termes de dispositius i ús, però també com a aparells temporals la funcionalitat i l’estètica dels quals canvien, ja sigui a favor o en contra del corrent. El concepte de la desaparició serà un punt clau, atès que els tres objectes pretenen substituir tant els llocs de treball com les persones que els ocupen. Si es veuen com a productes que estaran disponibles en un futur no gaire llunyà, aquests productes tecnològics representen una eliminació de la feina i de la classe obrera. No obstant això, com a recursos narratius, també funcionen com a poderosos agents que suposen potencials formes de resistència en el nostre present.