L'Arameu del Talmud de Babilònia: Descripció gramatical

Descripció de l'arameu del Talmud de Babilònia, que pertany al grup nord-occidental de les llengües semítiques, ensems amb l'hebreu, el fenici i l'ugarític. Fou la llengua parlada més estesa a Israel, Síria i Mesopotàmia en el temps del naixement del cristianisme. L'article ofereix l'esquema de l'evolució d'aquest grup de dialectes arameus i en dóna la classificació dels diversos elements, que inclouen la llengua del llibre de Daniel i dels targums, i així mateix el samarità, el siríac, etc. Un dels dialectes arameus més conegut és el del Talmud de Babilònia, que fou la llengua parlada pel poble jueu a Babilònia i la que empraren els seus savis per a posar per escrit llurs interpretacions de la Misnà. La descripció dels principals aspectes de la morfologia de l'arameu babilònic es complementa amb una àmplia bibliografia.