L’efecte mirall en les ideologies lingüístiques dels amazics i els quítxues a Catalunya

Aquest article explora el fenomen de l’efecte mirall i la influència que té en els casos d’adopció del català com a llengua preferent i en els de manteniment de llengües d’herència, així com a factor determinant de les ideologies lingüístiques i el comportament lingüístic. L’efecte mirall és el fenomen pel qual els parlants de llengües minoritzades o no hegemòniques experimenten un canvi de representacions lingüístiques quan entren en contacte amb llengües minoritzades com el català (Cortès-Colomé et al., 2016). S’han estudiat les ideologies lingüístiques de les comunitats amaziga i quítxua a l’àrea metropolitana de Barcelona — ambdues minoritzades— en relació amb l’efecte mirall. S’argumenta que l’efecte mirall és un fenomen real per a aquestes comunitats en tant que transforma les ideologies lingüístiques i el comportament lingüístic d’alguns dels seus membres. Tot i que l’estudi inicial combina les metodologies quantitativa i qualitativa, el present article se centra en les dades qualitatives. Aquestes s’han obtingut mitjançant entrevistes semiestructurades a membres d’ambdues comunitats. A banda de l’efecte mirall, també s’avaluen les ideologies lingüístiques de les comunitats susdites en relació amb les seves llengües d’herència, les seves llengües dominants i les llengües de Catalunya. Finalment, l’article proposa una descripció més detallada del fenomen de l’efecte mirall.

Paraules clau: ideologies lingüístiques, llengües d’herència, llengües de la immigració, quítxua, amazic, efecte mirall.