Translanguaging i pràctiques transllenguadores en el sistema educatiu català: evolució i impacte del concepte

Aquest article analitza el concepte translanguaging per referir-se a les pràctiques multilingües dels parlants i investiga l’aplicació del concepte al context educatiu de Catalunya. Aquest treball està dividit en cinc parts. A la primera, es defineix el concepte, s’esbossen les característiques de l’enfocament de llengua fixa i l’enfocament de llenguar fluid (o dinàmic) i s’esmenten les crítiques principals al concepte. A la segona part, s’examina com s’ha aplicat en el sistema educatiu català i es mostra que s’ha relacionat amb el disseny i la implementació d’un mo-
del educatiu plurilingüe i intercultural. La tercera part se centra en els resultats d’estudis que investiguen l’impacte de les pràctiques transllenguadores en el sistema educatiu a Catalunya. Aquests estudis mostren que transllenguar pot generar un efecte beneficiós per al foment de la interacció a l’aula, tot i que no queda clar si també el pot tenir per a l’aprenentatge de la llengua catalana. A la quarta part, es debat la rellevància del concepte per al sistema educatiu català. S’argumenta que s’hi ha implementat l’enfocament de transllenguar de llengua fixa, mentre que els resultats sobre els beneficis del transllenguar encara són poc concloents, i es planteja la importància del context sociolingüístic per a la implementació del transllenguar. L’article conclou amb la idea que el terme transllenguar s’ha d’aplicar coherentment segons el context sociopolític i educatiu local. En el cas de l’ensenyament del català, advoquem per l’aplicació d’una definició integrada fixa i fluida de llengua, tenint en compte l’estatus del català com a llengua minoritzada en un entorn multilingüe en evolució dinàmica.