Els convents maresmencs a través de Las casas de religiosos en Cataluña i Los religiosos en Cataluña de Gaietà Barraquer i Roviralta
Article Sidebar
Main Article Content
En aquesta comunicació ens parlaran de:
La Breu trajectòria vital de Gaietà Barraquer i Roviralta, dels objectius de la seva obra, Pensament i ideologia i metodologia.
Així mateix, també posar en relleu l’anàlisi descriptiu dels edificis religiosos i de les restes dels convents i monestirs en cadascun dels articles. Segons Albert Ghanime (2009: 348) aquesta és una de les característiques de la historiografia romàntica, amb una especial fixació per la recerca dels orígens medievals dels monuments i les seves restes arquitectòniques, gràcies a l’impuls i influència que rebé del medievalisme de la literatura del romanticisme:
- Els convents caputxins de Mataró, Arenys i Calella-Pineda
-El convent de carmelites descalços de Mataró
- La cartoixa de Montalegre (Tiana)
- Un cas atípic: l’Escola Pia Santa Anna (Mataró)
- Els convents maresmencs en l’obra del canonge Barraquer
-
Article Details
Articles més llegits del mateix autor/a
- Héctor López Silva, El "Llevador y notas" de la confraria de la Minerva. La visió interna de l'organització d'una confraria mataronina als segles XVIII i XIX , Sessió d'Estudis Mataronins: Núm. 34 (2018)
- Héctor López Silva, La biblioteca del rector Damià Sumalla , Sessió d'Estudis Mataronins: Núm. 36 (2020)
- Héctor López Silva, gigante en Santidad. Estudi d'un sermó del pare Manuel Camín pronunciat l'any 1797 , Sessió d'Estudis Mataronins: Núm. 35 (2019)
- Héctor López Silva, Les ordinacions de la confraria de Santa Maria Magdalena dels Fadrins (1601). , Sessió d'Estudis Mataronins: Núm. 38 (2022)
- Héctor López Silva, Espiritualitat a l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró durant el segle XVIII, , Sessió d'Estudis Mataronins: Núm. 37 (2021)