Editorial

El paisatge ribagorçà, i en general el paisatge pirinenc, és el resultat d’un procés d’humanització del territori d’acord amb uns usos que durant segles han estat relacionats amb l’aprofitament agroramader. L’activitat pastoral, en concret, s’ha imbricat amb la distribució d’estatges ecològics diversos, des de les planes entre serres, passant pels prats de ribera, fins a les pastures subalpines, el curs de les cabaneres que els connecten, i l’aprofitament de diversos àmbits forestals o de matollar segons el tipus de bestiar que se’n nodria, per no parlar de la ubicació dels habitatges mateixos i tota una diversitat de construccions de suport. Al mateix temps, la cultura pirinenca ha pres forma a l’entorn de la relació amb les activitats de pastoreig i els cicles que imposaven.