Gaudium et spes, una constitució pastoral

La Constitució "pastoral" és el document del Concili Vaticà II que tracta de la relació de l'Església amb el món present. És una relació pacífica que té com a finalitat última la inculturació de la fe en la societat avançada, democràtica, vertebrada pels drets humans amb els quals l'Església se solidaritza.

desenvolupa, a més, una antropologia coherent, per a poder «respondre als interrogants perennes dels homes sobre el sentit de la vida present i de la futura» (núm. 4): L'home és imatge de Déu (núm. 12); apareix dividit en si mateix (núm. 13, § 2; és, però, un en cos i ànima (núm. 14, § 1); està dotat d'interioritat; perquè té una dimensió espiritual (núm. 14, § 2); per la qual pot copsar la realitat: el verum (ibid); amb la dignitat d'una consciència que és el nucli més secret i el sagrari de l'home (núm. 16 ); per la consciència oberta, l'home -ésser social- s'uneix als altres homes, per cercar la veritat i per resoldre els problemes pràctics (ibid); l'home està dotat de llibertat (núm. 17); i és capaç de rebre la fe pel do de l'Esperit Sant (núm. 15, § 4); que culmina el seu desig d'arribar a la comunió amb Déu i amb Crist (núm. 18, § 3).

A partir d'aquesta concepció de l'home com a imatge de Déu, presenta Crist com a mesura de l'home i presenta la fe en Crist, com l'oferta enriquidora i pacífica per a la societat desenvolupada de la Modernitat.