La fe dels malalts curats per Jesús

Els evangelis donen compte d’una fe molt peculiar: la dels malalts guarits per Jesús. Més d’una vegada els teòlegs han parlat de la “fe dels miracles”. ¿És interessada la fe dels guarits per Jesús com si només pensessin en ser curats? El terme de la fe dels qui Jesús guareix ¿és tan sols aquesta guarició corporal, en benefici propi? O també hi trobem en la fe dels sanats una immersió en el misteri de Jesús que els fa descobrir quina és la persona del Salvador i què poden esperar d’Ell? Aquest treball analitza la fe —senzilla però profundament cristològica: centrada en la persona de Jesús— dels cecs de Jericó, del Centurió que suplica la salut del seu servent, de la dona amb flux de sang i, sobretot, de la dona cananea i del cec de naixença, aquest darrer en l’Evangeli de Joan. L’actitud del cec de naixença és paradigmàtica ja que, en un procés admirable, descobreix el caràcter profètic i messiànic de Jesús, la seva pertinència a Déu, la voluntat del qual realitza, la seva Senyoria i, finalment, la fe en el títol predilecte de Jesús: el de Fill de l’home. El miracle, per tant, no porta a l’egoisme del guarit sinó a l’amor i l’entrega a Crist que ve de Déu i a Déu pertany. Un cop establert el caràcter simple però profundament cristològic de la fe dels guarits, el treball acaba amb una comparació entre la fe segons sant Pau i la fe segons els evangelis.