L'Esperit rejoveneix i vivifica. Una pneumatologia conciliar a la llum dels Pares de l'Església

A redós d’un text capital de sant Ireneu, en l’estudi que segueix, volem presentar el ric fonament
patrístic dels passatges centrals del Concili Vaticà II referents a l’acció rejovenidora i vivificant de
l’Esperit Sant en la vida de l’Església. El treball s’endinsa en el contingut teològic dels mateixos, on
trobem essencialment tres aspectes importants: 1) L’Esperit que actua en la vida eclesial es troba
íntimament unit a Crist, és «comunió amb Crist», porta cap a Crist, perquè és «l’Esperit de Crist». 2)
L’Esperit rejoveneix i renova constantment la vida eclesial perquè és «Esperit vivificant». 3) L’Esperit,
«donador de vida» eterna, mena a la incorrupció, a l’esperança d’arribar a la llum que no té posta, en
la unió perfecta amb Crist.