Esperit Sant i Església a partir del capítol I de la Lumen Gentium.

En la pneumatologia del Vaticà II esdevé essencial el capítol I de la Constitució Lumen gentium, on
s’inicia la contemplació del misteri de l’Església, subratllant-ne els fonaments trinitaris. L’Església no
es pot comprendre sense la Trinitat, ja que la vida divina s’ha donat en el món de les criatures per les
missions del Fill i de l’Esperit Sant. Amb aquests fonaments trinitaris, el treball, resseguint les pàgines
del capítol I de la Constitució, s’endinsa a situar «el lloc» de l’Esperit Sant en la vida de l’Església, per
concretar després la seva «acció» vivificadora de tota la comunitat eclesial. La novetat del Vaticà II ha
estat la de redescobrir la persona i l’acció de l’Esperit en la vida de l’Església, no merament com a
dada dogmàtica —vist que en el Credo sempre s’ha confessat l’Esperit Sant juntament amb el Pare i
el Fill—, sinó, sobretot, en el fet de saber captar la seva missió dins l’economia salvadora, dins el pla
salvífic del Pare, desplegat en la vida eclesial.