El Déu impossible de Hawking. Anàlisi crítica de "El Gran Disseny"

En el seu llibre El gran disseny, Stephen Hawking argumenta que la versió de la física quàntica anomenada Teoria M dóna a la física teòrica la possibilitat de respondre les preguntes de la metafísica clàssica i de les religions d’una manera que fa innecessari apel•lar a un Déu Creador. Les fluctuacions quàntiques a l’origen de l’univers que coneixem, més les lleis científiques descobertes per les diferents disciplines de la investigació de la matèria, resultarien més que suficients per considerar que l’existència del món és autoexplicativa. El món seria, doncs, el producte d’un gran disseny, però sense Dissenyador. La metafísica i la religió haurien tingut raó: el món necessita una explicació global última; però haurien errat en apuntar al Creador diví com a origen, raó de ser, sentit i finalitat de la realitat material i humana. La filosofia ja ha arribat a l’esgotament dels seus plantejaments: està morta i ja no podem esperar res d’ella. I es pot intuir que la religió anirà cedint el lloc a la Teoria M. La provocació de la tesi de Hawking és doble: a) pot acceptar la ciència la seva interpretació de la teoria quàntica?; b) coneix Hawking suficientment l’estat actual de la filosofia i la teologia i li fa justícia?