L'Antic Testament i el seu paper en el text de l'Evangeli segons Joan

Com molts altres autors del Nou Testament, l’Evangeli segons Joan (EvJn) utilitza l’AT per a il•luminar les paraules i els gestos de Jesús. Però no ho fa mitjançant l’esquema de «promesa – acompliment» sinó que considera que Jesús és el contingut més pregon de l’AT. D’aquesta manera, el text de l’AT es realitza en Jesús. Per això l’EvJn pot dir veritablement que Moisès i els profetes varen escriure sobre Jesús (1,45). I pot anar més enllà i afirmar que Moisès és un testimoni actual a favor de Jesús (5,45-46), que Abraham va veure el dia de Jesús (8,56) i que Isaïes va contemplar la glòria de Jesús en el temple (12,41-42). Com a corol•lari d’això, l’EvJn, que també escriu sobre Jesús (20,30-31 i 21,24), se situa en plena continuïtat amb l’AT. No solament en continuïtat, l’EvJn és el coronament del misteri de la revelació, en la mesura que l’exaltació de Jesús en la creu i vers el Pare són el punt culminant del projecte de Déu sobre la humanitat. D’aquesta manera el punt culminant de la vida de Jesús és el punt culminant de l’escriptura («tot s’ha acomplert» 19,30). Però al mateix temps, aquest punt culminant dóna a conèixer el començament (el projecte de Déu, el Logos del pròleg). L’archê i el telos són paradoxalment el mateix en l’EvJn.