"Judeocristianisme" i arqueologia "judeocristiana": Valoracions

El terme judeocristianisme s’atribueix a Ferdinand Christian Baur, malgrat s’utilitzés prèviament. En un article publicat l’any 1831 citava el grup judeocristià i el grup paganocristià de la comunitat de Corint per explicar les desavinences intracomunitàries. Baur subratllà la significativitat del col.lectiu judeocristià en la formació del cristianisme del segle segon, provocant un debat que encara avui manté la seva intensitat i vigència. Definir i acotar el judeocristianisme és un afer complexe atesa la varietat de grups i tendències en el seu propi interior, l’evolució d’aquests grups amb el pas del temps, la seva localització geogràfica i el tracte rebut pel rabinisme i pel cristianisme gentil. També compta, no podem obviar-ho, i aquí potser més present que en altres estudis, la sensibilitat religiosa del qui fa l’aproximació a aquest col.lectiu. Un recorregut històric sobre l’evolució del terme en els seus quasi dos-cents anys d’història ens ajudarà a constatar la seva dimensió calidoscòpica: segons com observem el terme, ens oferirà nous i bells matisos.
Complementem aquesta aproximació metodològica als cristians de matriu jueva amb un estat de la qüestió de l’arqueologia dita judeocristiana. Es tracta d’unes descobertes que pertanyen al període prebizantí de la història del cristianisme. El treball arqueològic que despleguen els frares menors de l’Studium Biblicum Franciscanum ens il.lustra un espai de temps del qual sols en teníem referències literàries i que a partir d’ara la dada arqueològica i la literària es reforcen mútuament. No obstant, la interpretació d’aquestes dades provoca enceses filies i fòbies.