Apèndix a "Els Codis Legislatius de l'Antic Testament com a lleis revelades", publicat en RCatT XXXII/2 (2007)

El pensament mitològic dels pobles de l’Antic Pròxim Orient expressa, literàriament o iconogràficament, que les lleis humanes són revelades per la divinitat. Una aproximació detallada al baix relleu del codi d’Hammurabi i a la iconografia de la divinitat solar mesopotàmica i egípcia (Utu-Shamash i Re) ens il.lustraran la cosmologia que amarava aquests pobles, que associàven la divinitat solar amb la preservació de l’ordre i l’exercici de la justícia, unes atribucions que eren traspassades a la terra al monarca de torn. Aquesta escenografia tan radiant i lluminosa expressa una manera d’entendre l’existència humana íntimament associada a la divinitat, a través, especialment, del compliment de les lleis. Això ressona en l’imaginari dels savis redactors de la perícopa del Sinaí i de la perícopa de Moab que situen allí, intencionadament, els tres codis legislatius de l’Antic Testament i els dos Decàlegs junt amb aquesta escenografia tan plena de simbolisme.