Tomàs Milans i Godayol, escolà i mestre de capella del Palau de la comtessa (c. 1680-1714) i la seva relació amb Sant Josep Oriol
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Josep Maria Gregori i Cifré
Tomàs Milans i Godayol, membre d'una nissaga de músics catalans del segle XVII
i XVIII, es formà, amb el seu germà Carles, a l'escolania del Palau de la Comtessa de Barcelona, on van entrar a l'entorn de 1680. Tomàs va succeir el seu mestre Felip Olivelles en el magisteri del Palau, càrrec que exercí fins al tràgic desenllaç de la Guerra de Successió, que el va conduir a refugiar-se a la catedral de Girona. Els avantpassats de Milans i sant Josep Oriol estaven emparentats. El sant va vetllar per la formació del jove Tomàs i aquest, juntament amb els escolans del Palau, va ser testimoni de nombrosos fets extraordinaris que van acompanyar els darrers anys de la vida del sant. Milans, amb els quatre escolans del Palau, va interpretar les seves Lletanies de la Mare de Déu i l'Stabat Mater de F. Olivelles als peus del llit mortuori de sant Josep Oriol. L'article recull les declaracions que feren els antics escolans del Palau Cosme Palmés i Anastasi Barberà, juntament amb les que feren an-
tics escolans i músics del Pi i el Palau com Francesc Oliva, Joan Feliu, Joan Baptista Vidal, Joan Morreres, Francesc Llussà, Josep Rossell, Pere Joan Clavell, Pau Rosés, i també Pere Rabassa des de Sevilla, en el procés de beatificació de sant Josep Oriol, obert el 1759.
i XVIII, es formà, amb el seu germà Carles, a l'escolania del Palau de la Comtessa de Barcelona, on van entrar a l'entorn de 1680. Tomàs va succeir el seu mestre Felip Olivelles en el magisteri del Palau, càrrec que exercí fins al tràgic desenllaç de la Guerra de Successió, que el va conduir a refugiar-se a la catedral de Girona. Els avantpassats de Milans i sant Josep Oriol estaven emparentats. El sant va vetllar per la formació del jove Tomàs i aquest, juntament amb els escolans del Palau, va ser testimoni de nombrosos fets extraordinaris que van acompanyar els darrers anys de la vida del sant. Milans, amb els quatre escolans del Palau, va interpretar les seves Lletanies de la Mare de Déu i l'Stabat Mater de F. Olivelles als peus del llit mortuori de sant Josep Oriol. L'article recull les declaracions que feren els antics escolans del Palau Cosme Palmés i Anastasi Barberà, juntament amb les que feren an-
tics escolans i músics del Pi i el Palau com Francesc Oliva, Joan Feliu, Joan Baptista Vidal, Joan Morreres, Francesc Llussà, Josep Rossell, Pere Joan Clavell, Pau Rosés, i també Pere Rabassa des de Sevilla, en el procés de beatificació de sant Josep Oriol, obert el 1759.
Article Details
Com citar
Gregori i Cifré, Josep Maria. “Tomàs Milans i Godayol, escolà i mestre de capella del Palau de la comtessa (<i>c.</i> 1680-1714) i la seva relació amb Sant Josep Oriol”. Revista Catalana de Musicologia, vol.VOL 7, pp. 39-90, https://raco.cat/index.php/RevistaMusicologia/article/view/350043.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Josep Maria Gregori i Cifré, El Llibre vermell de Montserrat, una corona sonora de llaors marianes , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 4 (2011)
- Josep Maria Gregori i Cifré, El pare Robert de la Riba, figura cabdal de la música per a orgue en la Catalunya del segle XX , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 9 (2016)
- Josep Maria Gregori i Cifré, El Nou web IFMuC al servei del patrimoni musical de Catalunya: http://ifmuc.uab.cat/ , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 8 (2015)
- Josep Maria Gregori i Cifré, El Bolero de Ravel: Una dansa mística amagada darrere un ball sensual. Una aproximació al seu significat simbòlic , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 14 (2021)
- Josep Maria Gregori i Cifré, Pere Vila (ca. 1465-1538), organista de les catedrals de Vic i València, probable autor del magnificat A 4 (BC: M 1167, OLIM E: TarazC 2/3) , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 11 (2018)
- Josep Maria Gregori i Cifré, Joan Ferrer, mestre de cant i organista de la Catedral de Barcelona (1513-1536), autor del motet "Domine non secundum" del Cancionero musical de Segovia (CMS) (E.: SegC, s. s.) , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 10 (2017)
- Josep Maria Gregori i Cifré, Francesc Bonastre i Bertran (1944-2017) , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 10 (2017)
- Jordi Rifé i Santaló, Sandra Corone, Josep Maria Gregori i Cifré, L'arxiu de manuscrits musicals de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 1 (2001)
- Josep Maria Gregori i Cifré, Notes sobre el Cantus passionis a la Catedral de Barcelona, 1485-1583 , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 12 (2019)
- Josep Maria Gregori i Cifré, Francesc Bonastre i Bertran (1944-2017), impulsor de la recuperació del patrimoni musical de Catalunya des de la Universitat Autònoma de Barcelona , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 13 (2020)