Joan Ferrer, mestre de cant i organista de la Catedral de Barcelona (1513-1536), autor del motet "Domine non secundum" del Cancionero musical de Segovia (CMS) (E.: SegC, s. s.)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Josep Maria Gregori i Cifré
Abans de l'arribada de Pere Alberch a la catedral de Barcelona, el magisteri de l'orgue havia estat en mans de l'organista Joan Ferrer, el qual l'exercí entre 1515 i 1536, essent mestre de cant entre 1513 i 1517. La identitat de l'organista de la catedral de Barcelona correspon a la del compositor «Johannes Ffarer», autor del motet «Domine non secundum» del Cancionero musical de Segovia (CMS). La identificació entre «Johannes Ffarer» i Joan Ferrer, i la presència del seu motet processional «Domine non secundum» juntament amb la de l'himne «Conditor alme siderunt» de Marturià Prats, fan palesa la recepció que la capella flamenca va fer del repertori polifònic d'aquests dos compositors catalans, les obres dels quals es devien incorporar al cançoner durant el prolongat sojorn que la capella de Carles I va fer a Barcelona, en el transcurs de l'any 1519. D'altra banda, i gràcies a la documentació capitular de les seus de Vic, Tortosa i Tarragona, sabem que Marturià Prats, i també Antoni Marlet, romanien vinculats a la capella nobiliària que l'infant Enric, comte d'Empúries, mantenia al seu palau del carrer Ample de Barcelona. En el marc del context urbà, social i musical de la Barcelona de principis del segle xvi no costa gaire d'imaginar com devien sovintejar els contactes, i, amb ells, les avinences i els intercanvis musicals en-
tre els músics de la capella flamenca i els de les capelles nobiliàries dels Cardona, l'infant Enric, els Montcada, a banda dels cantors de la catedral i dels de les grans parròquies de la ciutat. Un esdeveniment d'aquestes característiques pot ajudar a explicar el motiu de la presència de les dues obres de Joan Ferrer i Marturià Prats en el CMS, convivint amb la riquesa del seu repertori francoflamenc i castellà.
tre els músics de la capella flamenca i els de les capelles nobiliàries dels Cardona, l'infant Enric, els Montcada, a banda dels cantors de la catedral i dels de les grans parròquies de la ciutat. Un esdeveniment d'aquestes característiques pot ajudar a explicar el motiu de la presència de les dues obres de Joan Ferrer i Marturià Prats en el CMS, convivint amb la riquesa del seu repertori francoflamenc i castellà.
Article Details
Com citar
Gregori i Cifré, Josep Maria. “Joan Ferrer, mestre de cant i organista de la Catedral de Barcelona (1513-1536), autor del motet ‘Domine non secundum’ del <i>Cancionero musical de Segovia</i> (CMS) (E.: SegC, s. s.)”. Revista Catalana de Musicologia, vol.VOL 10, pp. 45-65, https://raco.cat/index.php/RevistaMusicologia/article/view/335488.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Josep Maria Gregori i Cifré, El Llibre vermell de Montserrat, una corona sonora de llaors marianes , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 4 (2011)
- Josep Maria Gregori i Cifré, El pare Robert de la Riba, figura cabdal de la música per a orgue en la Catalunya del segle XX , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 9 (2016)
- Josep Maria Gregori i Cifré, El Nou web IFMuC al servei del patrimoni musical de Catalunya: http://ifmuc.uab.cat/ , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 8 (2015)
- Josep Maria Gregori i Cifré, Tomàs Milans i Godayol, escolà i mestre de capella del Palau de la comtessa (c. 1680-1714) i la seva relació amb Sant Josep Oriol , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 7 (2014)
- Josep Maria Gregori i Cifré, El Bolero de Ravel: Una dansa mística amagada darrere un ball sensual. Una aproximació al seu significat simbòlic , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 14 (2021)
- Josep Maria Gregori i Cifré, Pere Vila (ca. 1465-1538), organista de les catedrals de Vic i València, probable autor del magnificat A 4 (BC: M 1167, OLIM E: TarazC 2/3) , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 11 (2018)
- Josep Maria Gregori i Cifré, Francesc Bonastre i Bertran (1944-2017) , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 10 (2017)
- Jordi Rifé i Santaló, Sandra Corone, Josep Maria Gregori i Cifré, L'arxiu de manuscrits musicals de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 1 (2001)
- Josep Maria Gregori i Cifré, Notes sobre el Cantus passionis a la Catedral de Barcelona, 1485-1583 , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 12 (2019)
- Josep Maria Gregori i Cifré, Francesc Bonastre i Bertran (1944-2017), impulsor de la recuperació del patrimoni musical de Catalunya des de la Universitat Autònoma de Barcelona , Revista Catalana de Musicologia: Vol. 13 (2020)