En el dret català, caldria regular (i, si escau, com?) l’arrendament de béns amb elements digitals?

La finalitat d’aquest comentari és analitzar si el dret europeu regula el contracte d’arrendament de béns amb elements digitals i, en concret, si ho fa a propòsit de la conformitat del bé al contracte. La naturalesa digital d’un dels components d’aquest tipus de bé mixt mena fins a la Directiva (UE) 2019/770, relativa al subministrament de continguts i serveis digitals. Al seu torn, la naturalesa duradora i continuada de la prestació compromesa per qui és arrendador permet concloure que aquells components es regeixen per les regles relatives al subministrament continuat. Cal valorar si en el dret català, a les portes d’una regulació pròpia en matèria del contracte d’arrendament, aquest règim està ben travat.