Arquitectura per a cines al Camp d’Elx (II). Els projectes de Santiago Pérez Aracil

L’objectiu d’aquest treball és aproximar-nos a una forma molt particular de la tipologia arquitectònica al servei del cinematògraf durant l’etapa de major expansió de l’invent, que va arribar fins a les zones rurals en vies de desenvolupament al voltant d’una ciutat com Elx, que creixia a la vegada que avançava el segle XX, sobretot gràcies a dos arquitectes formats a les escoles de Madrid i Barcelona, Antonio Serrano Peral i Santiago Pérez Aracil, respectivament.
En el segon desenvolupament de l’estudi ens centrarem en la tasca que va fer el segon d’ells a través de projectes adequats a l’entorn on es construirien els edificis. La proliferació de cines en les pedanies d’Elx amb més població mostra fins a quin punt era un hàbit arrelat, que no necessitava façanes i formes atraients per als espectadors, fet que va perjudicar la pervivència d’aquesta mena de patrimoni.