Recepció de la música de Georg Friedrich Händel a la Barcelona del segle XIX

La música de Händel sonà a Barcelona, més enllà de l’època en què va ser creada, a la recerca de l’interès cultural i arístic dels auditoris de mitjan segle xix. L’aventura de la música händeliana a la Ciutat Comtal s’inicià el 12 de març de 1867, amb uns fragments de Rinaldo, i es va cloure a l’adveniment del segle xx, amb un repertori semblant, dirigit per Matthieu Crickboom. Les 30 obres escoltades, 20 de les quals eren vocals i 10 instrumentals, que es programaren en el transcurs de 40 audicions, constitueixen una visió polisèmica i complexa, on intervenen intèrprets nacionals, entre els quals trobem Joaquim Malats, Isaac Albéniz, Pau Casals, Enric Granados i Enrique F. Arbós; com també els internacionals
Eugène Gigout, Gustav F. Kogel, Matthieu Crickboom, Vincent d’Indy i d’altres. La presència de la música de Händel a la Barcelona de finals del segle xix és contornejada per l’obra de diversos compositors del barroc internacional: en primer lloc, per Johann Sebastian Bach, del qual apareixen 57 obres curtes (gairebé el doble que les de Händel), però senceres, de Jean-Baptiste Lully, Jean-Philippe Rameau, Jean-Marie Leclair, Giacomo
Carissimi, Domenico Zipoli, Arcangelo Corelli, Antonio Vivaldi, Pietro Antonio Locatelli, Giuseppe Tartini, Gregorio Allegri, Karl Heinrich Graun, Johann Mattheson i Joan Baptista Comes. La validesa d’aquesta presència al voltant de la figura artística de Händel fructificà, al tombant de segle, en la naixença dels «Concerts històrics», desenvolupats especialment gràcies a l’interès de Felip Pedrell, Carles Vidiella i Joan B. Pujol en iniciar-se el segle XIX.