La recepción del primer barroco en la Real Capilla

Article Sidebar

PDF (Castellano)

Main Article Content

Begoña Lolo
Como paso previo a la plena recepción del primer barroco en la corte de Madrid, la profesora Begoña Lolo diseña las líneas maestras de la organización musical de la corte castellana, advirtiendo que, aparte de su significación puramente artística, las instituciones musicales de la corte (la Cámara, la Capilla y la Caballeriza) constituían asimismo el icono sonoro del poder de la monarquía hispana, por lo que el hecho de pertenecer a dicha institución otorgaba a sus participantes un plus de notoriedad; explica también el origen y la distinción entre la capilla flamenca y la castellana, aportando documentación precisa sobre la cuestión, y reivindicando el papel histórico que sobre este tema desarrollaron, en la década de los cincuenta, Jose Subirá y Nicolás Solar Quintes.

Article Details

Com citar
Lolo, Begoña. «La recepción del primer barroco en la Real Capilla». Recerca Musicològica, 2007, núm. 17, p. 67-81, https://raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/164508.
Drets

Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents: Els autors conserven els drets d’autoria. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).