L'adopció dels recursos educatius oberts: un continu de pràctica oberta

Si bé els recursos educatius oberts (REO) presenten noves opcions per a facilitar l'accés a l'ensenyament superior, reduir el cost dels estudis i del desenvolupament dels programes docents i establir relacions de col·laboració oberta amb la finalitat de millorar la pràctica de la docència i de l'aprenentatge, encara els queda molt camí per fer per a guanyar una difusió i una acceptació més àmplies. Les línies de recerca entorn de l'educació oberta s'han centrat en la seva adopció en l'esfera institucional, i han identificat els elements clau que faciliten i els que obstaculitzen la pràctica educativa; però sovint no es tracten les possibilitats d'aplicació pràctica que comporta aprofitar els recursos oberts.

Després de revisar la bibliografia disponible sobre la matèria i estudiar els models existents que s'han fet servir per a explicar la (re)utilització dels REA, aquest article proposa un continu com a model d'ús. El model proposat vol donar a conèixer la complexitat dels coneixements aplicats que es requereixen per a aconseguir una implicació completa en l'educació oberta mitjançant l'anàlisi de les conductes dels professionals de la docència i els mecanismes de suport que necessiten. Aquest model conceptual vol ser útil tant per als professionals de la docència, com per als que s'encarreguen de dissenyar el desenvolupament professional en qualsevol entorn educatiu. Encara que el model proposat s'ha concebut per a ser utilitzat pel personal docent, també planteja com es podria aplicar en els processos d'aprenentatge dels estudiants basats en l'ús dels recursos oberts.