L'ús de les llengües regionals i minoritàries a l'Administració pública i els compromisos de l'Article 10 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

L’ús d’una llengua regional o minoritària en el tracte amb les autoritats administratives és la demostració més clara de l’estatus jurídic d’aquesta llengua, cosa que entra clarament en el camp dels drets fonamentals. Això succeeix principalment quan la llengua majoritària no la coneix el parlant de la llengua minoritària, però també es dóna quan el mateix parlant té un domini de la llengua majoritària. L’article 10 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries preveu aquestes dues possibilitats, i enumera un nombre de situacions en les quals l’ús de les llengües regionals i minoritàries està assegurat, «en la mesura que això sigui raonablement possible». La doctrina establerta pel Comitè d’Experts de la Carta té en compte els diferents graus d’intensitat especificats pels estats per a la regulació lingüística, per exemple respecte a les variacions entre els nivells estatal, regional i local, i ofereix paràmetres clars a seguir. Tant els informes estatals com els informes d’avaluació del Comitè d’Experts ajuden a crear una doctrina rellevant sobre els drets lingüístics que pot ser útil per a aquells estats que no han subscrit la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals.