La interpretació de la llengua de signes en l'àmbit judicial: una qüestió d'accessibilitat o de drets lingüístics?

La publicació a Espanya de la Llei 27/2007 va suposar un punt d'inflexió en el reconeixement dels drets de les persones sordes usuàries de les llengües de signes. A això es va unir la transposició a l'ordenament jurídic de les directrius europees 2010/64/UE i 2012/13 /UE mitjançant la Llei orgànica 5/2015, amb la qual cosa se'ls va garantir la prestació de serveis d'interpretació als diferents procediments judicials. El present article té com a objectiu analitzar com l'Administració pública planteja la dotació d'aquests serveis per a les persones sordes: si des del deure de disponibilitat lingüística -com reclama la comunitat sorda- o com a garantia d'accessibilitat -el que assenyala un enfocament des de la discapacitat-. Mitjançant la revisió de normativa nacional i internacional en matèria de discapacitat i en drets lingüístics, hem comprovat que la interpretació signada es regula com a mesura d'accessibilitat per a les persones sordes, a diferència del que passa amb la traducció i interpretació de llengües orals.