Intenció, atenció i reflexió: tres temps del procés d’aprenentatge d’una obra musical; un model híbrid

Main Article Content

Abigail Prat-Gil
Laia Viladot
Cecília Gassull

Aquest article presenta una proposta pedagògica per fomentar el desenvolupament d’habilitats d’autocorrecció en l’alumnat, específicament en l’àmbit de l’estudi instrumental, mitjançant tres moments clau durant l’estudi: la intenció interpretativa, l’atenció observant durant l’execució i la narració reflexiva posterior. La metodologia utilitza els vídeos realitzats pel mateix alumnat com a instrument de recerca, complementats amb graelles d’observació que indiquen la interacció docent–estudiant, atenent el diàleg i el tipus de supervisió.


La intervenció es desenvolupa en el marc d’una tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona i s’aplica a les classes d’arpa del Conservatori Superior del Liceu de Barcelona. En aquest article es presenten les dades recollides en el marc de l’aprenentatge de tres fragments de la Fantaisie sur un thème de Haydn (Fantasia sobre un tema de Haydn), op. 31, de Marcel Grandjany (1958), concretament la part de l’obra corresponent al tema del segon moviment de la Simfonia núm. 53 de F. J. Haydn. Els resultats mostren un progrés gradual en l’actitud de l’alumnat envers l’estudi, destacant que, en adquirir capacitat d’observació focalitzada i d’autocrítica després de l’execució, es desenvolupa un aprenentatge instrumental més conscient i autònom i s’optimitza el temps d’estudi.

Paraules clau
Pràctica autoregulada, Intenció, Atenció, Reflexió, Aprenentatge metacognitiu música

Article Details

Com citar
Prat-Gil, Abigail et al. «Intenció, atenció i reflexió: tres temps del procés d’aprenentatge d’una obra musical; un model híbrid». Revista d’Innovació Docent Universitària, 2026, núm. 18, p. 68-91, doi:10.1344/RIDU2026.18.5.
Referències

Ausubel, D. (2002). Adquisición y retención del conocimiento. Paidós.

Baddeley, A. (1999). Memoria humana. Teoría y práctica. McGraw-Hill Interamericana de España.

Ballesteros, S. (2014). La atención selectiva modula el procesamiento de la información y la memoria implícita. Acción Psicológica. 11(1), 7-20. https://doi.org/10.5944/ap.11.1.13788

Bergson, H. (1968). Durée et simultanéité. À propos de la théorie d’Einstein. Les presses universitaires de France: Bibliothèques de philosophie contemporaine.

Bolton, G. (2018). Reflective practice: Writing and professional development. SAGE publications.

Böhm, D. (1996). On dialogue. Routledge.

Bruner, J. S. (2018). Desarrollo cognitivo y educación. Morata.

Casas-Mas, A. (2025). La autorregulación en la educación musical. Revista Internacional de Educación Musical, 13(1), 47-52. https://doi.org/10.1177/23074841251365702

Casas-Mas, A., Cuadrado, A., Toboso, S., Domínguez, J. M., y Mota, A. (2025). El aprendizaje autorregulado en la formación del profesorado de música: proyecto de innovación colaborativo. Revista Internacional de Educación Musical, 13(1), 117-127. https://doi.org/10.1177/23074841251365710

Derrida, J. (1989). La escritura y la diferencia. Anthropos.

Dewey, J. (2010). Cómo pensamos. La relación entre pensamiento reflexivo y proceso educativo. Paidós.

Eco, U. (1972). La estructura ausente. Introducción a la semiótica. Lumen.

Eidelsztein, A. (2023). L’origine du sujet en psychanalyse. Le big Bang du langage et du discours dans la clinique psychanalytique et le concept de sujet en psychanalyse. L’Hamattan.

Fonseca Rangel, A. (2025). Autorregulación como estrategia de aprendizaje en estudiantes de violín de educación superior. Revista Internacional de Educación Musical, 13(1), 85-94. https://doi.org/10.1177/23074841251365706

Fontdevila-Sibat, I., y Viladot, L. (2025). Motivación y autorregulación del aprendizaje en un contexto de composición musical colectiva). Revista Internacional de Educación Musical, 13(1), 65-74. https://doi.org/10.1177/23074841251365704

Giráldez, A. (2012). Motivación, práctica y estrategias para el autoaprendizaje musical. Eufonía. Didáctica de la música, 54, 56-61.

Grandjany, M. (1958). Fantaisie sur un thème de J. Haydn. Éditions musicales Alphonse Leduc.

Grondin, S. (2016). Psychology of perception. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-31791-5

Homone, A. I. (2020). Musical education aspects in the contemporary school based on the theory of multiple intelligence. Bulletin of Transylvania University of Brasov, 13(62), 93-102. https://doi.org/10.31926/but.pa.2020.13.62.3.10

Lacan, J. (1972). Escritos 1. Siglo veintiuno editores.

Lacan, J. (1971). El seminario, libro 18, De un discurso que no fuera del semblante. Paidós.

Li, X. H., Wang, Z. H. J., y Xie, J. Y. (2024). The mediating role of intention of learning behaviour in learning behaviour. Frontriers in Psychology, 15, 1-8. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2024.1228783

McNeely-White, K. L., McNeely-White, D. G., y Cleary, A. M. (2021). Global matching in music familiarity: How musical features combine across memory traces to increase familiarity with the whole in which they are embedded. Journal of Memory and language, 118, 1-23. https://doi.org/10.1016/j.jml.2020.104217

Molina, E. (2015). Análisis, Improvisación e Interpretación. Enclave Creativa.

Pla, M. (1999). El rigor en la investigación cualitativa. Atención primaria, 24(5), 295-300.

Perrenoud, P. (2007). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Graó.

Peterson, K., DeCato, L., y Kolb, D. A. (2015). Moving and learning: expanding style and increasing flexibility. Journal of Experiential Education, 38(3), 228-244. https://doi.org/10.1177/1053825914540836

Piaget, J. (1974). Réussir et comprende. Presses universitaires de France.

Piaget, J. (1988). Psychologie et pédagogie. Folio.

Roa, H. G., Gooding, J.M., y Rojas, F. M. (2018). Metacognición y creatividad en la enseñanza musical. Universidad Sergio Arboleda.

Ruiz-Vargas, J. M. (2010). Manual de psicología de la memoria. Síntesis.

Rusinek, G. (2003). El aprendizaje musical como desarrollo de procesos cognitivos. Tavira: Revista electrónica de formación de profesorado en comunicación lingüística y literaria, 19, 49-62.

Saillot, E., y Malmaison, S. (2018). Analyse des ajustements réciproques dans une activité de coenseignement. Éducation et socialisation. Les cahiers de CERFEE, 47. https://doi.org/10.4000/edso.23275

Sacavino, S. B., y Candau, V. M. (2022). Enseñanza híbrida: desafíos y potencialidades. Estudios Pedagógicos, 48(2), 257-266. https://doi.org/10.4067/S0718-07052022000200257

Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. Generalitat de Catalunya, Departament l’educació.

Schön, D. A. (1992). La formación de profesionales reflexivos. Paidós.

Viladot, L., Gómez, I., y Malagarriga, M. (2008). Análisis del discurso en un aula de música: introducción del concepto de notas con líneas adicionales. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical - RECIEM, 5(3), 1-12. https://revistas.ucm.es/index.php/RECI/article/view/RECI0808110003A

Wittgenstein, L. (1972). Sobre la certidumbre. Tiempo nuevo.

Zimmerman, B. J. (2000). Self-efficacy: An essential motive to learn. Contemporary Educational Psychology, 25(1), 82-91. https://doi.org/10.1006/ceps.1999.1016

Articles més llegits del mateix autor/a