Participación política con enfoque de género. La construcción y validación de un cuestionario dirigido a jóvenes

INTRODUCCIÓ. L’article aborda la necessitat d’un instrument per mesurar la participació política juvenil des d’una perspectiva de gènere que inclogui formes tradicionals i noves d’activisme.

MÈTODE. Es va dissenyar un qüestionari amb tres dimensions: perfils de participació, processos de participació i aprenentatges. Se’n va validar el contingut mitjançant judici de persones expertes i es va dur a terme una prova pilot amb 152 joves. Es va analitzar la fiabilitat de les escales mitjançant l’alfa de Cronbach.

RESULTATS. La prova pilot va mostrar una alta fiabilitat en totes les escales (alfa de Cronbach més gran que 0,8), la qual cosa indica consistència interna en les mesures.

DISCUSSIÓ. L’alta fiabilitat avala la precisió del qüestionari, però calen estudis addicionals per analitzar la validesa de constructe. El qüestionari es considera vàlid per mesurar la participació política juvenil amb perspectiva de gènere i serà utilitzat en futures investigacions.

Paraules clau

participació, joventut, gènere, qüestionari, validació

Com citar

Folgueiras-Bertomeu, Pilar et al. «Participació política amb enfocament de gènere. La construcció i validació d’un qüestionari adreçat a joves». REIRE. Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 2026, vol.VOL 19, núm. 1, p. 1-12, doi:10.1344/reire.47951.

Drets

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Pilar Folgueiras-Bertomeu, Míriam Comet-Donoso, Berta Palou-Julian, Andrea Rosales, Paula Subiabre-Vergara, 2025

Drets d'autor

L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.

Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.

Biografia de l'autor/a

Pilar Folgueiras-Bertomeu, Universitat de Barcelona

Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació

Referències

Alfama, E., y Miró, N. (2005). Gènere i Moviments Socials. Una mirada a la participació de les dones a la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Cossetània Edicions.

Arendt, H. (1958). La condición humana. Paidós. (Trad. 2016).

Biglia, B. (2005). Narrativas de mujeres sobre las relaciones de género en los Movimientos Sociales [Tesis doctoral, Universidad de Barcelona]. https://fundaciobofill.cat/es/publicaciones/narrativas-de-mujeres-sobre-las-relaciones-de-genero-en-los-movimientos-sociales

Campbell, D. T., y Fiske, D. W. (1959). Convergent and discriminant validation by the multitrait-multimethod matrix. Psychological Bulletin, 56(2), 81—105. https://doi.org/10.1037/h0046016

Corral, Y. (2009). Validez y confiabilidad de los instrumentos de investigación para la recolección de datos. Revista Ciencias de la Educación, 19(33), 229—247.

Escobar-Pérez, J., y Cuervo-Martínez, A. (2008). Validez de contenido y juicio de expertos: una aproximación a su utilización. Avances en Medición, 6, 27—36.

Field, A. (2012). Discovering Statistics Using SPSS. SAGE.

Folgueiras-Bertomeu, P., De-Ormaechea-Otalora, V., Salvà-Aige, A., y Comet-Donoso, M. (2021). La actitud fenomenológica de la epojé en un estudio sobre participación política de mujeres jóvenes. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 15(1), 1—10. https://doi.org/10.1344/reire.35693

Francovich, M., Saletti Cuesta, L., y Brussino, S. (2024). Mujeres y participación en la política formal: una revisión sistemática de estudios cualitativos. Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales, 68(247), 119—150. https://doi.org/10.22201/fcpys.2448492xe.2023.247.80244

Martínez-Palacios, J. (2013). La participation des femmes aux mobilisations environnementales. Raison Présente, 186, 27—38. https://doi.org/10.3406/raipr.2013.4463

Millet, K. (1970). Sexual politics. Columbia University Press. (Año de publicación 2016).

Nunnally, J. C., y Bernstein, I. H. (1994). Psychometric theory (3.ª ed.). McGraw-Hill.

Osborne, R. (2005). Desigualdad y relaciones de género en las organizaciones: diferencias numéricas, acción positiva y paridad. Política y Sociedad, 42(2), 163—180.

Palou, B. (2011). Análisis de los elementos configurativos de la ciudadanía como condición para la integración de la juventud de origen magrebí en Cataluña. Revista de Investigación Educativa, 30(1), 181—195. https://doi.org/10.6018/rie.30.1.116121

Parets i Franzi, M., y Subirats i Humet, J. (2016). Muy jóvenes, jóvenes y menos jóvenes: el lío de la juventud y la política. Revista de Estudios de Juventud, 114, 45—58. https://www.injuve.es/sites/default/files/2017/28/publicaciones/documentos_3._muy_jovenes_jovenes_y_menos_jovenes.pdf

Pateman, C. (1970). Participation & Democratic Theory. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511720444

Pierik, B. (2022). Patriarchal power as a conceptual tool for gender history. Rethinking History, 26(1), 71—92. https://doi.org/10.1080/13642529.2022.2037864

Ruiz-Bueno, A. (2009). Método de encuesta: construcción de cuestionarios, pautas y sugerencias. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 2(2), 96—110. https://doi.org/10.1344/reire2009.2.2226

Talò, C., y Mannarini, T. (2015). Measuring participation: Development and validation the Participatory Behaviors Scale. Social Indicators Research, 123(3), 799—816. https://doi.org/10.1007/s11205-014-0761-0

Article Sidebar

Main Article Content

Article Details

Drets d'autor

Pilar Folgueiras-Bertomeu, Universitat de Barcelona

Articles més llegits del mateix autor/a