Tornarà a eixir el sol. Narrativa d’un procés de desenvolupament personal a través del mètode biogràfic-narratiu

Main Article Content

Paula Escobedo-Peiro
Bibiana Hidalgo-Sanchis

INTRODUCCIÓ. Actualment, és necessari reconsiderar i ampliar el concepte d’inclusió educativa, incorporant-hi la dimensió personal i humana. Aquest article presenta la història de vida d’una mestra des de la perspectiva del seu procés de desenvolupament personal. Es tracta d’una docent que forma part de la transformació de la seva escola cap a un model intercultural inclusiu. L’objectiu principal és visibilitzar el procés de desenvolupament personal d’aquesta docent.


MÈTODE. Es va utilitzar la metodologia biogràfic-narrativa. Aquest enfocament, basat en una tesi doctoral, va incloure l’elaboració d’una línia de vida i de nou entrevistes, cinc de les quals de caràcter biogràfic.


RESULTATS. Els resultats evidencien el desenvolupament personal de la mestra.


DISCUSSIÓ. Com a principals conclusions, es ressalta el valor de les narratives i l’anàlisi d’històries de vida com a eines per reflexionar, donar sentit a les experiències viscudes i fomentar l’autoconeixement. A més a més, aquest enfocament no sols beneficia la persona entrevistada, sinó també l’investigador, ja que promou processos d’autoreflexió i desenvolupament personal.

Paraules clau
desenvolupament personal, autoconeixement, emoció, mètode biogràfic-narratiu, empoderament, inclusió

Article Details

Com citar
Escobedo-Peiro, Paula; Hidalgo-Sanchis, Bibiana. «Tornarà a eixir el sol. Narrativa d’un procés de desenvolupament personal a través del mètode biogràfic-narratiu». REIRE. Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 2026, vol.VOL 19, núm. 1, p. 1-20, doi:10.1344/reire.48382.
Biografies de l'autor/a

Paula Escobedo-Peiro, Universitat Jaume I

Paula Escobedo Peiro, va estudiar magisteri d'Educació Musical, posteriorment es va llicenciar en psicopedagogia i l'any 2016 va obtenir el títol de Doctora en Educació per la Universitat Jaume I. Des de l'any 2011 imparteix classes i és professora del Departament de Pedagogia, Didàctica de les Ciències socials, la llengua i la literatura, de la Universitat Jaume I. A més, des de l'any 2014, ha compaginat el seu treball amb la formació rebuda en diferents cursos sobre creixement personal, dels quals destaca el curs de Facilitadora de Teràpia Transpersonal (2018 /2019) i els cursos sobre teràpia sistèmica realitzats (des de l'any 2019 fins al 2022).

Bibiana Hidalgo-Sanchis, CEIP Francesc Roca i Alcaide, Conselleria d'Educació, Generalitat Valenciana

Mestra de primer cicle d'educació primària, coordinadora de cicle i coordinadora de la comissió ambiental.

Referències

Abril Hervas, D. (2021). The use of autobiographies in initial teacher training. Profesorado Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 25(3), 29-48. https://doi.org/10.30827/profesorado.v25i3.21460

Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Praxis.

Bisquerra, R., & Chao, R. (2021). Educación emocional y bienestar: por una práctica científicamente fundamentada. Revista Internacional de Educación Emocional y Bienestar, 1(1), 9-29. https://doi.org/10.48102/rieeb.2021.1.1.4

Bisquerra, R., & Pérez, N. (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI, 10, 61-82. https://doi.org/10.5944/educxx1.1.10.297

Bolívar, A., Domingo, J., & Fernández, M. (2001). La investigación biográfico-narrativa en educación. Enfoque y metodología. La Muralla.

Bolívar, A. (2002). ¿Denobis ipsis silemus?: Epistemología de la investigación biográfico-narrativa en educación. Revista Electrónica de Investigación Educativa, 4(1).

Cabrera, V., & Soto, C. (2019). Enseñar la indagación narrativa en la formación docente. Una experiencia de investigación que nos acerca. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 33(3), 87-104.

Campos, M. I., & Sarat, M. (2022). (Re)constitute Oneself: teachers training for the education of children. Educar em revista, 38. https://doi.org/10.1590/0104-4060.76648

Chant, R., Heafner, T., & Kristin, R. (2004). Bennett Connecting Personal Theorizing and Action. Research in Preservice Teacher Development, Teacher Education Quarterly, 31(3), 25-42. https://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ795251.pdf

Contreras, J. (2016). Tener historias que contar: profundizar narrativamente la educación. Roteiro, 41(1), 15-40. http://dx.doi.org/10.18593/r.v41i1.9259

Contreras, J., Quiles-Fernández, E., & Paredes, A. (2019). Una pedagogía narrativa para la formación del profesorado. Márgenes, 58-75. http://dx.doi.org/10.24310/mgnmar.v0i0.6624

Cuadra-Martínez, D., Castro-Carrasco, P. J., Oyanadel, C., & González-Palta, I. N. (2021). Identidad profesional docente en la formación universitaria: una revisión sistemática de estudios cualitativos. Formación Universitaria, 14(4), 79-92. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-50062021000400079

Cyrulnik, B. (2001). La maravilla del dolor. Ediciones Granica.

De Sousa-Morais, J., & Ferreira-Lima, M. D. F. (2022). Sensibilidade e aprendizagem nariz narrativas de formação me partilha. Revista Eletrônica Pesquiseduca, 14(34), 487-509. https://doi.org/10.58422/repesq.2022.e1234

Delors, J. (1996). La educación encierra un tesoro. Santillana.

Echeita, G. (2013). Inclusión y exclusión educativa. De nuevo "voz y quebranto". REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 11(2), 99-118. https://doi.org/10.15366/reice2013.11.2.005

Escobedo-Peiro, P., & Montserrat-Ferrer, D. (2019). Una educación emocional sentida. La gestión emocional con el alumnado del máster de psicopedagogía. Dins E. Bresó Esteve i M. Sánchez Gómez (Eds.), Organizaciones emocionalmente inteligentes: experiencias en evaluación e intervención (p. 65-73). Universitat Jaume I.

Escobedo-Peiro, P., & Montserrat-Ferrer, D. (2017). Educación emocional en la escuela inclusiva (col. «Sapientia», núm. 131). Universitat Jaume I. http://dx.doi.org/10.6035/Sapientia131

Escudero, J. M. (2002). La reforma de la reforma: ¿qué calidad para quiénes? Ariel.

Faure, E., Herrera, F., Kaddoura, A. R., Lopes, H., Petrovski, A.V., Rahnema, M., & Champion Ward, F. (1973). Aprender a ser, la educación del futuro. Alianza Editorial.

Gerke, J., Foerste, E., & Souza, A. R. D. (2022). Narrativas biográficas na formação docente do campo: memórias e experiências do curso Escuela da Tierra Capixaba. Revista Brasileira de Educação, 27. https://doi.org/10.1590/s1413-24782022270070

González-Giraldo, O. E. (2019). La narrativa biográfica como una prometedora experiencia (auto)formativa en el trayecto de formación docente. Latinoamericana de Estudios Educativos, 15(1), 68-90. https://doi.org/10.17151/rlee.2019.15.1.5

González, D. (2023). Tres mestres, tres històries: La dimensió política, pedagògica i personal del docent. Claus per a la transformació educativa [Tesi doctoral, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana]. http://hdl.handle.net/10803/689444

González, D., & Escobedo, P. (2021). La dimensió personal del docent com a eix bàsic de la transformació educativa. Cuaderns Digitals: Revista de Nuevas Tecnologías y Sociedad, 92, 1-14. http://hdl.handle.net/10234/196265

Herrán, A. de la. (2008). El profesor que se forma. Desarrollo personal y profesional del docente. A J. C. Sánchez Huete (Coord.), Compendio de Didáctica General (p. 109-152). CCS.

Herrán, A. de la. (2014). Enfoque radical e inclusivo de la formación. REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 12(2), 163-264.

Herrán, A. de la. (2019). Formación radical: no sólo rompiendo moldes. Revista Boletín Redipe, 8(6), 50-57. Https://doi.org/10.36260/rbr.v8i6.756

Herrán Gascón, A. de la (2021). La Didáctica y el paradigma del techo de cristal. Una mirada desde el enfoque radical e inclusivo de la educación. Revista REDIPE (Red Iberoamericana de Pedagogía), 10(4), 31-41. https://doi.org/10.36260/rbr.v10i4.1247

Huertas, J. M. (2022). Competencias emocionales del profesorado de secundaria. Un análisis a través de la entrevista autobiográfica y el life coaching [Tesi doctoral, Universidad de Sevilla]. https://hdl.handle.net/11441/135533

Iglesias Rodríguez, A., & Martín González, Y. (2019). La producción científica en educación inclusiva: avances y desafíos. Revista Colombiana de Educación, 1(78), 383-418. https://doi.org/10.17227/rce.num78-9885

López Vázquez, R., Tobón Tobón, S., Veytia Bucheli, M. G., & Juárez Hernández, L. G. (2021). La mediación didáctica socioformativa en el aula que favorece la inclusión educativa. Revista Fuentes, 23(1), 1-12. https://doi.org/10.12795/revistafuentes.2021.v23.i1.11203

Mateu-Pérez, R., Escobedo-Peiro, P., García-Baldán, M. L., & Flores-Buils, R. (2024). Personal development of future teachers through resilience, emotional development and well-being using experiential learning. Journal of Education for Teaching, 51(1), 109-124. https://doi.org/10.1080/02607476.2024.2433648

Miller, J. P. (1996). The Holístic Curriculum. OISE PRESS

Montes-Ayala, M., & González, J. A. T. (2015). Las competencias socio–afectivas docentes y la formación para la práctica educativa del desarrollo personal y para la convivencia, en el marco de la educación inclusiva. Revista de Educación Inclusiva, 8(3), 271-284.

Montserrat-Ferrer, D. (2016). Elaboració, aplicació i avaluació d'un mètode d'autoformació en educació emocional: anàlisi del procés de creixement emocional de famílies i Mestres [Tesi doctoral, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana]. http://hdl.handle.net/10803/365580

Moriña, A. (2017). Investigar con historias de vida: metodología biográfico-narrativa. Narcea.

Peña Teeters, L. P., McKimmy, C., Shedro, M., Ashar, Y., Álvarez, A., Price, E., & Dimidjian, S. (2021). Teaching as Mediation: Exploring the Impacts of a Teacher Training Program donde Generating Social and Emotional Learning Environments. Journal of Teacher Education and Educators, 10(1), 25-46.

Pérez de Lara, N. (1998). La capacidad de ser sujeto. Más allá de las técnicas en educación especial. Laertes.

Pérez Gómez, A. (1987). El pensamiento del profesor, vínculo entre la teoría y la práctica. Revista de Educación, 284, 213-215.

Pérez-Guevara, D. J., & Puentes-Suárez, A. I. (2022). Clima escolar: conceptualización y variables. Pensamiento y Acción, 32, 51-71. https://doi.org/10.19053/01201190.n32.2022.13933

Porta, L., & Flores, G. (2017). Investigación narrativa en educación: la expansión del valor biográfico. Revista del IICE, 41, 35-46.

Porta, L., & Ramallo, F. (2018). Una narrativa de las emociones para un momento de emergencia: genealogías posibles en la pedagogía. A C. V. Kaplan (Ed.), Emociones, sentimientos y afectos: Las marcas subjetivas de la educación (p. 59-75). Miño y Dávila.

Rutter, M. (1999). Resilience concepts and findings: Implications for family therapy. Journal of Family Therapy, 21(2), 119-144. https://doi.org/10.1111/1467-6427.00108

Sandín, M. P. (2003). Investigación Cualitativa en Educación. Fundamentos y Tradiciones. McGraw Hill.

Tapia, C. P., & Muñoz, P. (2019). Línea de vida como recurso narrativo para la formación socioemocional en estudiantes de pedagogía. https://repo.unlpam.edu.ar/handle/unlpam/3273

Teng, F. M. (2017). Emotional Development and Construction of Teacher Identity: Narrative Interactions about the Pre-service Teachers’ Practicum Experiences. Australian Journal of Teacher Education, 42(11). https://doi.org/10.14221/ajte.2017v42n11.8

Thé, R. D. F. S. (2022). Ensinando através de vidas: construções biográfico-narrativas pensadas como metodología ativa e significativa. Educação e Pesquisa, 48, e246118. https://doi.org/10.1590/s1678-4634202248246118por

Toro, J. M. (2005). Educar con “Co-razón” (5a ed.). Desclée de Brouwer.

Wolin, S. J., & Wolin, S. (1993). The resilient self: How survivors of troubled families rise above adversity. Villard Books.

Yoo, J., & Carter, D. (2017). Teacher Emotion and Learning as Praxis: Professional Development that Matters. Australian Journal of Teacher Education, 42(3). https://doi.org/10.14221/ajte.2017v42n3.3