A la deriva entre cartells de cinema: una narrativa personal sobre París

Main Article Content

Amparo Alonso-Sanz

 


INTRODUCCIÓ. Les ciutats enquadrades des del cinema han construït una cultura visual amb la qual s’identifiquen els seus consumidors; imatges emblemàtiques que configuren una memòria col·lectiva. Però aquestes metròpolis només existeixen en la ficció. La realitat té poc o gens a veure amb aquestes visualitats. En aquesta investigació s’ofereix un relat alternatiu sobre la ciutat de París. MÈTODE. A partir d’una metodologia de recerca basada en l’art, s’empra la deriva com a mètode d’observació i anàlisi crítica de l’entorn urbà. L’objectiu és percebre París d’una manera alternativa a l’imaginari urbà creat pel cinema, a partir de la recerca de cartells de cinema que es troben en aquesta ciutat. RESULTATS. El resultat és una narrativa personal i visual femenina des de l’experiència urbana que s’oposa als discursos hegemònics androcentristes, heteronormatius i del cinema europeu utilitzant les seves pròpies imatges. DISCUSSIÓ. Es conclou amb algunes problemàtiques que afecten aquesta metròpolis que les ciutats europees en expansió haurien de considerar en el seu creixement.0700636640


 

Paraules clau
Cinema, Metròpolis, Deriva, Narrativa personal, Fotoassaig

Article Details

Com citar
Alonso-Sanz, Amparo. “A la deriva entre cartells de cinema: una narrativa personal sobre París”. REIRE. Revista d’Innovació i Recerca en Educació, vol.VOL 13, no. 1, pp. 1-16, https://raco.cat/index.php/REIRE/article/view/362960.