En defensa dels Estatuts d’Autonomia com a normes jurídiques delimitadores de competències. Contribució a una polèmica

1. Plantejament de la qüestió. – 2. Objectius polítics de la reforma estatutària i tècniques jurídiques utilitzades per assolir-los. – 3. “El sistema de distribució de competències ja està constitucionalment tancat. Qualsevol modificació suposa una reforma constitucional”. – 4. “El sistema constitucional de distribució de competències no admet precisions ni definicions estatutàries. Els estatuts no poden actuar com Loapas invertides ni poden existir disset concrecions diferents de les competències estatals”. – 5. “Els estatuts no poden imposar a l'Estat el contingut que han de tenir les bases ni aquestes poden deixar de ser ’comuns denominadors normatius’ aplicables per igual en tot el territori estatal”. – 6. “La reforma estatutària no respecta la doctrina del Tribunal Constitucional” – 7. “La reforma estatutària introdueix mutacions constitucionals i permet que majories parlamentàries menys qualificades que les necessàries per reformar el text constitucional puguin alterar el que estableix la Constitució”. – 8. “El detall en la delimitació de les competències: reglamentisme, petrificació, intervencionisme i limitacions a la llibertat de configuració dels òrgans de govern autonòmics”. – 9. Epíleg. La dimensió política de les propostes de delimitació competencial.