Creativitat i relació analítica

Per reflexionar sobre la creativitat en la relació analítica s’analitzen alguns aspectes que estimulen o obstaculitzen la creativitat a partir de dues vinyetes clíniques d’anàlisis de pacients adults, una feta a l’inici de la formació de l’analista i l’altra vint anys més tard. Pel que fa al pacient, es té en compte el llenguatge i l’ús que en fa; pel que fa a l’analista, com utilitza les seves teories i la contratransferència. La capacitat creativa del pacient es desenvolupa dins i fora de la sessió mitjançant la identificació amb la funció analítica. Al mateix temps, en l’analista la creativitat permet la reparació d’aspectes propis del self i dels seus objectes interns.