Identitat transsexual. Abast i límits de la psicoanàlisi

 A partir del procés d’acompanyament terapèutic d’un trans home (de dona a home), l’autor formula unes hipòtesis que contrasta amb les d’altres treballs psicoanalítics i assenyala les similituds i les diferències que hi troba. En el cas que presenta, no aprecia aspectes descrits en altres treballs: la patologia, l’actitud defensiva dels transsexuals davant de qualsevol aproximació psicològica ni la seva convicció de la transformació. El biaix patologitzant en aquests treballs pot ser degut al fet de no diferenciar la patologia de les persones estudiades de la transsexualitat mateixa. S’assenyala el perill que el col·lectiu transsexual, en defensar-se de la patologització del seu estat, pugui banalitzar el laboriós procés de construcció de la seva identitat.