L’estil del psicoanalista

En aquesta contribució intento transmetre el que constitueix elmeu estil de treball, algunes de les meves vivènciescontratransferencials i la meva experiència de la transferènciaamb pac ients psicòtics. El fet que també m’hagi ocupat del món del somni i que hagi escrit un llibre sobre aquest temaestà en relació amb el fet que he tornat a descobrir una novadimensió del meu inconscient en el transcurs de la meva psicoanàlisi a Londres amb Herbert Rosenfeld, ell mateix especialment dotat en la interpretació dels somnis. Això m’hapermès acostar-me de manera més específica al discurs inconscient dels meus pacients, la lògica de llurs deliris i lasignificació de llur món.Evidentment, el coneixement de la psicosi m’ha enriquit fins itot per a la comprensió del pacient neuròtic i sempre sobre laimportància de la identitat personal i la manera de ser del’analista: el seu estil.Es pot trobar també, mitjançant el cas d’en Samuel, que quanmillora, surt del personatge i adquireix de nou la identitatperduda, retroba la seva pròpia ombra. Samuel tenia el seu estil particular d’estar malalt i d’existir. Sempre va ser per ami una personalitat interessant.Psicoanalitzar és sempre una aventura per a mi: un discurs d’Inconscient a Inconscient. La relació pacient-analista és untreball de camp (fieldwork) on la corporeïtat de l’un i l’altre,el clima creat (climàtic o Stimmung) formen part d’un discurs inconscient, d’una manera de ser i de semblar, d’un estil id’una identitat, que està en joc en la transferència.He intentat il·lustrar la meva manera de ser i de semblar enl’anàlisi, el meu stilus a través dels casos clínics que corresponen al meu contacte amb pacients psicòtics. Tracto demostrar la meva manera de descobrir algunes regles i codis enla lògica del deliri i de confrontar-la amb la lògica de lac onsciència lúcida i del principi de realitat.