Europeïtzació directa i indirecta dels sistemes administratius nacionals. Implementació i efectes indirectes de les directives sobre informació mediambiental en una perspectiva comparada

Fins a la dècada dels anys vuitanta, una certa cultura del secret administratiu va prevaldre en la majoria dels països europeus. Aquesta realitat generalitzada tan sols es va superar amb l’adopció de les primeres lleis de procediment administratiu, les quals van establir el dret d’accés a arxius, si bé se solia limitar a les parts implicades en un procediment administratiu. En l’àmbit europeu, la tendència cap a la llibertat d’informació va començar a evolucionar en el camp de la normativa en matèria de procediment mediambiental amb l’adopció de les dues directives d’informació mediambiental 90/313/EEC i 2003/4/EC, l’última de les quals va ser una reacció a l’adopció de la Convenció Aarhus. Aquest article analitza com aquestes directives han estat implementades en les legislacions estatals i com això ha afectat gradualment altres àrees del dret. Per mitjà d’exemples a França, Alemanya i Itàlia es discuteix com la transposició de les directives d’informació mediambiental han europeïtzat aquests tres sistemes administratius estatals no tan sols de forma directa, sinó també d’una forma més subtil i indirecta.