Les primeres evidències andalusines al tossal de la Magdalena
Article Sidebar
Main Article Content
Les diferents intervencions arqueològiques al conjunt patrimonial que conformen el Castell Vell i l’ermita de la Magdalena han proporcionat dades arqueològiques rellevants que permeten construir un relat històric més acurat dels fets que allí es desenvoluparen durant el període de dominació andalusina. Les tasques arqueològiques realitzades el 2017 amb motiu de la construcció del Centre d’Interpretació, han permés documentar restes d’estructures andalusines al vessant sud-oest de les Serretes, pel moment més antigues que la mateixa construcció del castell. Encara que són evidències molt malmeses, incideixen en la intensa ocupació de la zona des del segle IX, així com en els canvis que es produïren en el model d’assentament als segles XI i XII, amb motiu de la construcció de nombrosos recintes emmurallats, com és el mateix Castell Vell.
Article Details
Com citar
García Borja, Pablo et al. “Les primeres evidències andalusines al tossal de la Magdalena”. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, no. 36, pp. 217-30, https://raco.cat/index.php/QuadernsPrehistoriaCastello/article/view/359559.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Miguel Vicente Gabarda, Ramiro Pérez Milián, Neus Arquer Gasch, Gustau Aguilella Arzo, Pilar Mas Hurtuna, Guillem Pérez Jordá, El Mas de Fabra (Benicarló, Castellón). Un asentamiento del Hierro Antiguo en la llanura litoral del Baix Maestrat , Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló: Núm. 34 (2016)
- Pablo García Borja, Joan Palmer Broch, Vicent Royo Pérez, Yolanda Carrión Marco, Antonio García Blay, Jose Antonio Ruiz Suaña, Cristina Real Margalef, Marta Valls Llorens, Guillem Pérez Jordà, Un exemple de fortificació cristiana de nova planta del segle XIII , Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló: Núm. 37 (2019)
- Sergi Selma Castell, Aigua i arqueologia al santuari de la Mare de Déu de la Font (Castellfort, els Ports) , Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló: Núm. 35 (2017)
- Sergi Selma Castell, La primitiva església de Santa Maria de Peníscola. Troballes arqueològiques i evolució històrica , Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló: Núm. 37 (2019)
- Gerardo Clausell Cantavella, Pablo García Borja, Guillermo Pascual Berlanga, Lienzos de murallas romano-republicanas de opus siliceum en el Torrelló del Boverot (Almassora, Castelló) , Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló: Núm. 37 (2019)
- Sergi Selma Castell, Excavacions arqueològiques a l’església del Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut (Traiguera, Baix Maestrat) , Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló: Núm. 35 (2017)
- Mario Sanz Tormo, Pablo García Borja, Pere Guillem Calatayud, Rafael Martínez Valle, Los grabados de la sierra de Felipa (La Font de la Figuera, València) , Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló: Núm. 33 (2015)
- Sergi Selma Castell, Les torres nord i sud-oest del Castell d’Orpesa (La Plana Alta), intervencions i recuperació , Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló: Núm. 32 (2014)
- Gustau Aguilella Arzo, Ferran Falomir Granell, Guillem Pérez Jordà, María Consuelo Laguna Montes, David A. García Sánchez, Neus Arquer Gasch, Tossal de la Vila (la Serra d’en Galceran, Castellón). Un asentamiento en la transición del Bronce Final al Hierro Antiguo. Primeros resultados de las campañas 2012-2014 , Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló: Núm. 34 (2016)