Espanyol i italià en les segones generacions de migrants hispanòfons a Itàlia

A partir d’un corpus de 30 entrevistes sociolingüístiques semi-estructurades en llengua espanyola a joves migrants de diverses procedències llatinoamericanes (sobretot peruans i equatorians), aquest treball es proposa d’analitzar: 1) les principals línies de tendència relatives als usos i a les actituds lingüístiques, amb especial atenció a la percepció del contacte; 2) alguns exemples de la penetració de l’italià en l’espanyol, sobretot d’àmbit morfosintàctic i lèxic. Des d’una perspectiva discursiva, els fenòmens propis del contacte lingüístic (per ex. manlleus i canvi de codi) es tractaran com a estratègia que el parlant fa servir en una determinada situació comunicativa per afirmar la pròpia identitat plural.