Nova retòrica i pràctica d’escriptura en Ramon Llull

El punt de referència d’aquest treball és un opuscle escrit en català l’any 1301 durant un viatge a Xipre: la Retòrica nova. Entre 1271 a 1301 Llull havia escrit les Arts de la primera fase, les primeres formulacions de les de la segona i la pràctica totalitat de les seves obres en vulgar d’expressió literària: el Llibre de contemplació en Déu, el Llibre del gentil e dels tres savis, el Romanç de Blaquerna amb el «Llibre d’amic e amat», el Llibre de Meravelles amb el «Llibre de les bèsties», el Llibre de Santa Maria, el Plant de la Verge, el Desconhort, i el Cant de Ramon. Aquests materials constitueixen l’experiència d’escriptor de Ramon Llull des de la qual es va atrevir a reformular els principis de la retòrica des d’una perspectiva congruent amb la pràctica de la seva producció. Resulten especialment rellevants les incursions lul·lianes en la ficció al·legòrica (1274) i l’autocomentari poètic (1299).