Els versos estranys del «Sermó» de Muntaner

Aquest article és una reflexió sobre l’estranyesa del Sermó en estrofes de vint alexadrins que Ramon Muntaner inserta en el capítol 272 de la seva Crònica. Es tracta d’un text totalment atípic des del punt de vista de la història dels gèneres literaris medievals: si el títol Sermó, “prèdica”, proposa un lligam amb l’oratoria sagrada, la tria mètrica del vers alexandrí remet als cantars de gesta francesos; el contingut, però, desmenteix tant l’una com l’altra referència: no és res més que una col·lecció de suggeriments pràctics de didàctica militar. El Sermó, tot i que dotat d’estructura mètrica, no té cap relació material amb la tradició textual de la literatura en versos i respon a actituds intel·lectuals que tenen correspondència amb les de l’obra d’escriptors laics coetanis de Muntaner com ara Ramon Llull, Arnau de Vilanova i Dante Alighieri.