La representació de l'artista i de la seva obra com a operació de rescriptura i reelaboració en clau feminista i postcolonial: La linea del colore (2020) di Igiaba Scego

Article Sidebar

PDF (Italiano)

Main Article Content

Antonella Ippolito
University of Potsdam
https://orcid.org/0000-0002-9616-2957

La contribució analitza les diverses modalitats de reescriptura de mites de l’art i de la literatura a la novel·la La linea del colore d’Igiaba Scego. La història narrada, que recorre l’experiència vital d’una artista nord-americana d’origen indígena al segle XIX, combina diversos referents de figures realment existents, però també d’obres literàries i pictòriques, entrellaçats en un mosaic de reminiscències. Mitjançant aquest joc de combinacions, l’escriptura és posada en relleu com a instrument artístic per excel·lència i vehicle de memòria transgeneracional, feminista i postcolonial.

Paraules clau
narració postcolonial, pintura, ècfrasi, afroamericà, apoderament de la dona

Article Details

Com citar
Ippolito, Antonella. «La representació de l’artista i de la seva obra com a operació de rescriptura i reelaboració en clau feminista i postcolonial: La linea del colore (2020) di Igiaba Scego». Quaderns d’Italià, 2025, vol.VOL 30, p. 235-49, doi:10.5565/rev/qdi.661.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.

(c) Antonella Ippolito, 2025

Referències

Scego, I. (2015), Adua. Firenze: Giunti.

Scego, I. (2008), Oltre Babilonia. Roma: Donzelli.

Scego, I. (2020), La linea del colore. Milano: Bompiani.

Alessi, S. (2023). Roman Routes in Italian Postcolonial Women Writers. Interventions, 26(7), 1011-1033.

Barthes, R. (1957). Mythologies. Paris: Seuil.

Bruera, F. (2017). Translinguisme littéraire. Frontières, représentations et définitions. In F. Bruera (Ed.), Écrivains en transit. Translinguisme littéraires et identités culturelles/Scrittori in transito. Translinguismo letterario e identità culturali [Numero monografico] (CoSMo Comparative Studies in Modernism, 11, pp. 9-18). Torino: Università degli Studi di Torino.

Brunel, P. (1999). Dictionnaire des mythes d’aujourd’hui. Paris: Du Rocher.

Carroli, P. (2010). Oltre Babilonia? Postcolonial Female Trajectories towards Nomadic Subjectivity. Italian Studies, 65(2), 204-218.

Comberiati, D. (2010). Scrivere nella lingua dell’altro. La letteratura degli immigrati in Italia (1989-2007). Bruxelles: Peter Lang.

Douglass, F. (1881). The Color Line. North American Review, 132(295), 567-577.

DuBois, W.E.B. (1903). The Soul of Black Folk. Chicago: A. McClurg&Co.

Foose Parrott, S. (2010). Networking in Italy: Charlotte Cushman and ‘The White Marmorean Flock.’ Women’s Studies,14(4), 305–338.

Frigeni, V. (2023). Entro/oltre il romanzo di famiglia: la trilogia della violenza coloniale di Igiaba Scego. Quaderni d'Italianistica, 44(2), 73–99.

Hooks, B. (2000). Feminist Theory. From Margin to Center [Ed. originale 1984]. London: Pluto Press.

Kirchmair, M. (2017), Figuration eines Farbverlusts. Oltre Babilonia von Igiaba Scego als Überlebenserzählung zwischen Italien, Somalia und Argentinien. In M. Kirchmair, Postkoloniale Literatur in Italien. Raum und Bewegung in Erzählungen des Widerständigen (pp. 231-245) Bielefeld: Transcript.

Klettke, C. (2001). Simulakrum Schrift: Untersuchungen zu einer Ästhetik der Simulation bei Valéry, Pessoa, Borges, Klossowski, Tabucchi, Del Giudice, De Carlo. München: Fink.

Klettke, C. (2009), Le possibili vite di un artista - Andrea De Carlo e la varietà delle sue alterità immaginate. Firenze: Cesati.

Lyotard, J.-F. (1980). Des dispositifs pulsionnels (Edizione originale 1973).Paris: Bourgois.

McGrath, E. (2011). Lotto’s Lucy, her name and her black companion, in: P. Jackson & G. Rebecchini (Edd.), Mantova e il Rinascimento italiano. Studi in onore di Davis S. Chambers, Editoriale Simonetti (pp. 191-211). Mantova: Sometti.

Parker Remond, S. (1861). Sarah P. Remond. In M. D. Hill (Ed.), Our Exemplars, Poor and Rich; or Biographical Sketches of Men and Women Who Have, by an Extraordinary Use of Their Opportunities, Benefited Their Fellow-Creatures (pp. 276-286). London: Cassell, Petter, and Galpin.

Pennacchia Punzi, M. (2001). Il mito di Corinne. Viaggio in Italia e genio femminile in Anna Jameson, Margaret Fuller e George Eliot. Roma: Carocci.Romeo, C. (2018). Riscrivere la nazione. La letteratura italiana postcoloniale. Milano: Le Monnier Università.

Salenius, S. (2016). An Abolitionist Abroad: Sarah Parker Remond in Cosmopolitan Europe. Amherst: University of Massachusetts Press.

Schwarz Lausten, P. (2023). “Il monocolore non esiste”: Postcolonial ekphrasis in Igiaba Scego’s novel La linea del colore. Il grand tour di Lafanu Brown, in Globe: A Journal of Language, Culture and Communication, 17, 149-158.

Shelley, P. B. (1992). The Complete Poems of Percy Bysshe Shelley. New York: Modern Library.

Teckentrup, F. (2023). Invektivität verorten. Raumsemantik in Igiaba Scegos La linea del colore. In F. Teckentrup, Narrationen der Herabsetzung. Inszenierungen von Invektivität in aktuellen italienischen Migrationserzählungen (pp. 169-231). Bielefeld: transcript.