Mestres d’Italia: figures de professores desplaçades en la literatura entre els segles XIX i XX

Es presenta una anàlisi d'alguns personatges de dones mestres d'escola que ens interpel·len de diferents maneres tant a nivell literari com sociohistòric, en un arc temporal analitzat que va des dels anys posteriors a la Unificació fins al llindar de la Primera Guerra Mundial. En particular, ens detenim en les mestres desplaçades d'un sistema escolar nacional que va exigir, des dels seus orígens, la mobilitat geogràfica del seu professorat. De fet, en tractar-se d'una de les primeres professions en les quals es va generalitzar la presència femenina en el món del treball, fora dels contextos agrícoles o populars, els ressons literaris d'esta transformació social són nombrosos i notables. Les obres ací analitzades, de Edmondo de Amicis, Luigi Pirandello i Rita Majerotti, restitueixen moments clau vinculats a les posteriors reformes del sistema escolar, a conjuntures polítiques crucials i al laboriós procés d'emancipació de la dona.