Migració, llengua i variació: el repte dels parlants estrangers per detectar les varietats lingüístiques italianes

Article Sidebar

PDF (English)

Main Article Content

Camilla Masullo
Universitat Rovira i Virgili

En les darreres dècades, noves onades migratòries han afectat Itàlia i n’han enriquit el paisatge sociolingüístic. Si, d'una banda, Itàlia ha hagut d’ocupar-se de la integració dels immigrants nous, de l'altra, els immigrants estrangers han d'enfrontar-se a la complexitat sociolingüística que defineix la realitat lingüística italiana. Aquest estudi pretén examinar com perceben els parlants estrangers la diversitat lingüística italiana per millorar la glotodidàctica italiana i, en conseqüència, ajudar a la integració dels nous immigrants a la societat italiana. Es va dur a terme un experiment perceptiu amb 44 enquestats estrangers per comprovar la seva percepció lingüística de sis varietats regionals italianes. Els resultats van demostrar que l'aprenentatge explícit de l'italià millora la comprensió lingüística, però que no n'hi ha prou per captar les diferències entre les varietats regionals de l'italià, cosa que provoca dificultats de comprensió de les varietats no representades als programes de llengua italiana. Suggerim que la millora de la representació de les varietats regionals italianes podria afavorir la comprensió de la llengua italiana per part dels estudiants estrangers i també podria fomentar la integració dels nous immigrants a la societat d'acollida.

Paraules clau
migració, variació lingüística, percepció lingüística, italià regional

Article Details

Com citar
Masullo, Camilla. «Migració, llengua i variació: el repte dels parlants estrangers per detectar les varietats lingüístiques italianes». Quaderns d’Italià, 2023, vol.VOL 28, p. 75-102, doi:10.5565/rev/qdi.567.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.

(c) Camilla Masullo, 2023

Referències

Auer, P. (1997). Führt Dialektabbau zur Stärkung oder Schwächung der Standardvarietät?: Zwei phonologische Fallstudien. In K. J. Mattheier, & E. Radtke (Eds.), Standardisierung und Destandardisierung europäischer Nationalsprachen (pp. 129-162). Frankfurt: Lang.

Baroni, M. R. (1983) Il linguaggio trasparente: Indagine psicolinguistica su chi parla e chi ascolta. Bologna: il Mulino.

Berruto, G. (2018). The languages and dialects of Italy. In W. Ayres-Bennett, & J. Carruthers (Eds.), Manual of Romance Sociolinguistics (pp. 494–525). Berlin: De Gruyter.

Bresnahan, M. J., Ohashi, R., Nebashi, R., Liu, W. Y., & Morinaga Shearman, S. (2002). Attitudinal and affective response toward accented English. Language and Communication, 22, 171-185.

Calise, M. L. (2016). Il nuovo assetto organizzativo-didattico dell’istruzione degli adulti: La centralità dell’apprendimento dell’italiano in contesti migratori. In A. De Meo (Ed.), L’italiano per i nuovi italiani: una lingua per la cittadinanza (pp. 149-164). Università di Napoli L’Orientale: Il Torcoliere.

Cerruti, M. (2011). Regional varieties of Italian in the linguistic repertoire. International Journal of the Sociology of Language, 2011(210), 9-28. doi: https://doi.org/10.1515/ijsl.2011.028

Chiba, R., & Matsuura, H. (1995). Japanese prospective teachers’ attitudes toward native and non-native English. JACET Bulletin, 26, 1-11.

Chini, M. (2005). Che cos’è la linguistica acquisizionale. Roma: Carocci.

Coseriu, E. (1980). “Historische Sprache” und “Dialekt”. In J. Göschel, P. Ivić, & K. Kehr (Hrsg.), Dialekt und Dialektologie (pp. 106–22). Wiesbaden: Steiner.

D’Achille, P. (2002). L’ italiano regionale. In M. Cortelazzo, C. Marcato, N. De Blasi, & G. P. Clivio (Eds.) I dialetti italiani. Storia, struttura, uso (pp. 26-42). Torino: UTET.

De Mauro, T. (1981). Scuola e linguaggio. Roma: Editori Riuniti.

De Pascale, S., & Marzo, S. (2016). Gli italiani regionali. Atteggiamenti linguistici verso le varietà geografiche dell’italiano. Incontri: Rivista Europea di Studi Italiani, 31(1), 61-76. doi: https://doi.org/10.18352/incontri.10151

Dragojevic, M., & Goatley-Soan, S. (2022). The Verbal-Guise Technique. In R. Kircher & L. Zipp (Eds.), Research Methods in Language Attitudes (pp. 203-218). Cambridge: Cambridge University Press.

Galli de’ Paratesi, N. (1976). Analisi semantica delle opinioni linguistiche: un caso di sinestesia in senso lato. In AA. VV. (Edd.) Scritti in onore di Giuliano Bonfante 1 (pp. 281-294). Brescia: Paideia.

Galli de’ Paratesi, N. (1984). Lingua toscana in bocca ambrosiana: tendenze verso l’italiano standard: Un’inchiesta sociolinguistica. Bologna: Il Mulino.

Giannini, S., & Scaglione, S. (Edd.). (2011). Lingue e diritti umani. Roma: Carocci.

Halliday, M. A. K., McIntosh, A., & Stevens, P. (1964). The users and uses of language. In J.J. Webster (Ed.), Language and Society. London and New York: Continuum.

ISTAT (2014a). L’uso della lingua italiana, dei dialetti e delle altre lingue in Italia. Roma: ISTAT.

ISTAT (2014b). Diversità linguistiche tra cittadini stranieri. Roma: ISTAT.

ISTAT (2016). L’integrazione scolastica e sociale delle seconde generazioni. Roma: ISTAT.

Jakobson, R. (1941). Child Language, Aphasia, and Phonological Universals. The Hague: Mouton Publishers.

Kim, J. (2012). English accents and L2 learner’s identity. International Journal of English and Education, 1(2), 127-152.

Larsen-Freeman, D., & Long, M. H. (1991). An Introduction to Second Language Acquisition Research (1st ed.). London: Routledge.

Lippi-Green, R. (1997). English with an accent: Language, ideology and discrimination in the United States. London: Routledge.

Loporcaro, M. (2009). Profilo linguistico dei dialetti italiani. Bari: Laterza.

Masullo, C., & Meluzzi, C. (2020). Stereotipi, lingua e società: un’analisi dei pregiudizi legati ad accenti italiani e stranieri. In A. De Meo, & F. Dovetto (Edd.), La comunicazione parlata (pp. 129-146). Roma: Aracne.

Maturi, P. (2016). L’immersione in una realtà linguistica complessa: Gli immigrati tra i dialetti e l’italiano. In A. De Meo (Ed.). L’italiano per i nuovi italiani: una lingua per la cittadinanza (pp. 123-148). Università di Napoli L’Orientale: Il Torcoliere.

Mattiello, F., & Della Putta, P. A. (2017). l’acquisizione dell’italiano l2 in contesti linguistici di forte variabilità interna. competenze sociolinguistiche e metalinguistiche di cittadini slavofoni a Napoli. Italiano LinguaDue, 9(1), 37-69.

McKenzie, R. M. (2008). Social factors and non-native attitudes towards varieties of spoken English: A Japanese case study. International Journal of Applied Linguistics, 18(1), 63-88.

Pistolesi, E., & Schwarze, S. (2007). Vicini/lontani: identità e alterità nella/della lingua. Frankfurt am Main: Lang.

Regis, R. (2017). La nozione coseriana di dialetto e le sue implicazioni per l’area italoromanza. Revue Romane, 52, 137-169.

Ruffino, G. (2006). L’indialetto ha la faccia scura: Giudizi e pregiudizi linguistici dei bambini italiani. Palermo: Sellerio.

Scales, J., Wennerstrom, A., Richard, D., & Wu, S. H. (2006). Language Learners’ Perceptions of Accent. TESOL Quarterly, 40(4), 715.

Siebetcheu, R. (2018). La scuola del nuovo millennio: tra italiano, dialetti e altre lingue. In C. M. Coonan, A. Bier, & Ballarin, E. (Edd.) La didattica delle lingue nel nuovo millennio. Le sfide dell’internazionalizzazione (pp. 117-134). Venezia: Edizioni Ca’ Foscari.

The jamovi project. jamovi. (Version 1.8). (2021). https://www.jamovi.org.

Vedovelli, M. (2010). Guida all’italiano per stranieri. Dal Quadro comune europeo per le lingue alla Sfida salutare. Roma: Carocci.