"No començo la meva tasca docent sense por". Leonardo Sciascia mestre de primària.

Article Sidebar

PDF (Italiano)

Main Article Content

Dario De Salvo
Università di Messina

El 12 d'octubre de 1949, Leonardo Sciascia va començar la seva carrera com a professor d'escola primària. De seguida va sentir un fort sentiment de malestar que va expressar clarament el 1956 a Le Parrocchia di Regalpetra. Una obra que, tot i que ambientada en un lloc inventat, descriu admirablement la desconfiança dels professors, el context en què els alumnes es veuen obligats a viure i la inadequació dels programes escolars. Però el malestar que sentia era, sens dubte, l'agullò, com ho demostren els seus registres de classe, per descriure amb una extraordinària sensibilitat literària el clima pedagògic sicilià dels anys cinquanta del segle XX.

Paraules clau
Leonardo Sciascia, pedagogia, educació, escola primària, segle XX

Article Details

Com citar
De Salvo, Dario. «“No començo la meva tasca docent sense por”. Leonardo Sciascia mestre de primària». Quaderns d’Italià, 2022, vol.VOL 27, p. 83-92, doi:10.5565/rev/qdi.551.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.

(c) Dario De Salvo, 2022

Referències

Barzini, L. (1999). Sciascia siciliano. In M. Collura (A cura di), Leonardo Sciascia. La memoria, il futuro. Milano: Bompiani.

Cavallaro, F. (2007, 8 aprile). Sciascia maestro geniale ma svogliato. Corriere della Sera, p. 33.

Collura, M. (2000). Il maestro di Regalpetra. Vita di Leonardo Sciascia. Milano: Teadue.

Collura, M. (Ed.). (1999). Leonardo Sciascia. La memoria, il futuro. Milano: Bompiani.

Demetrio, D. (1996). Un’adulta ritualità. L’autoformazione attraverso la memoria di sé. Adultità, 4, 7-12.

Distefano, B. (2019). Sciascia maestro di scuola. Lo scrittore insegnante, i registri di classe e l’impegno pedagogico. Roma: Carocci.

Ferrari, M. (2005). Frontiere innovative della ricerca storico educativa. Studi sulla formazione, 2, 52-61.

Fiore, V. (1956). Regalpetra come Europa. Il Mulino, Rivista bimestrale di cultura e politica, 7, 484-496.

Julia, D. (1996). Riflessioni sulla recente storiografia dell’educazione in Europa: per una storia comparata delle culture scolastiche. Annali di Storia dell’educazione e delle istituzioni scolastiche, 3, 119-147.

Julia, D. (1998). L’historien et l’archive. Annali di Storia dell’educazione e delle istituzioni scolastiche, 5, 9-19.

Onofri, M. (2002). Sciascia. Torino: Einaudi.

Onofri, M. (2004). Storia di Sciascia. Roma-Bari: Laterza.

Perrone, N. (2015). La profezia di Sciascia. Una conversazione e quattro lettere. Milano: Archinto.

Sani, R. (2006). Schools in Italy and Democracy Education in the Aftermath of the Second Word War. History of Education & Children’s Literature, I(2), 37-54.

Sciascia, L. (1956). Le Parrocchie di Regalpetra. Bari: Laterza.

Sciascia, L. (2000). Opere 1956-1971. Milano: Bompiani.

Sindoni, C. (2016). La Memoria scolastica nei racconti del maestro di Regalpetra. MeTis. Mondi educativi. Temi, indagini, suggestioni, VI, 1.

Viñao, A. (2005). La memoria escolar: restos y huellas, recuerdos y olvidos. Annali di Storia dell’Educazione e delle Istituzioni scolastiche, 12, 19-34.