De Suzanne a Gertrude, de Diderot a Manzoni

Aquest article, dedicat a la més que coneguda relació entre l'episodi de la monja de Monza de Manzoni i La Religieuse, posa en evidència el diferent horitzó narratiu i estilístic que la presentació de la "senyora" assumeix al Fermo e Lucia i als Promessi Sposi. La narració de Diderot, explicada per la veu del personatge femení, neix d'una mena de joc, en una veritable mistificació, que de tota manera es desenvolupa com a crítica a la institució monàstica. La de Manzoni se sosté en la veu de l'autor, en una perspectiva de judici moral sobre els comportaments dels personatges, que no qüestiona la institució. A més a més, s'aprecia com molts detalls del text de Manzoni, tant al Fermo e Lucia com a la redacció final dels Promessi Sposi, es defineixen mitjançant un esforç per diferenciar-se de la perspectiva del text de Diderot.