Els banys a Europa entre literatura i medicina

A partir de la Baixa Edat Mitjana, el costum dels banys termals, caiguts en abandó a finals de l'imperi romà, revifa i dona origen a una literatura científica sobre les aigues.  Aquest ressurgiment, en el doble aspecte de práctica social dels banys i de literatura mèdica de les aigues, es reflecteix en un imaginari literari més ampli i de caràcter internacional, que interessa d'entrada Italia, després la resta d'Europa (sobretot la de parla alemanya) i, finalment, Inglaterra. En aquesta primera fase de la història dels banys, que es tanca amb la publicació del corpus venecià Balnea (1553), els autors fan dels banys, una mica a tot Europa, un element d'inspiració. L'article documenta aquest intercanvi creuat entre pràctica social, textos mèdics i literatura sobre un període que va del De balneis puteolanis de Pere d'Eboli (finals s. XII) al primer text inglès sobre els banys de William Turner (1562).