Entre palimpsest i paratext: els epígrafs de Consolo

L’escriptura de Consolo es caracteritza per la recerca contínua d’una recuperació memorial, lèxica i literària, que l’autor considerava en contraposició a l’homologació contemporània. A la constitució de la seva obra com un palimpsest cal reconduir el recurs constant als epígrafs. Aquest article ressegueix totes les novel·les de Consolo posant especial atenció en els seus epígrafs i en les seves funcions. Es posa en evidència la funció de «comentari» al text dels llindars paratextuals; de vegades aquests assoleixen l’«efecte epígraf» del qual parlava Genette, gràcies al qual l’autor integra la seva obra en una tradició cultural; sovint al·ludeixen a obres pictòriques, i així anuncien els continguts d’una escriptura rica de referències icòniques i de construccions hipotipòtiques.