L’educador social en els processos d’inserció sociolaboral. Llums i ombres derivades de la reflexió de la pràctica personal

Aquest article és un reflexió derivada de la pràctica professional desenvolupada en processos d’inserció sociolaboral de joves, pertanyents a centres residencials d’acció educativa.

Presentem la problemàtica inicial en què ens trobem quan s’ha de prendre una decisió d’aquest tipus amb un jove, la complexitat que concorre en l’esmentada resolució i la probabilitat de concloure el procés d’inserció sociolaboral amb una simple acció simbòlica que no tindrà transcendència de cara a la meta plantejada, i que suposarà un allunyament del jove respecte al fet de voler participar activament en la seva inserció sociolaboral i una falta d’interès de les institucions per acollir-lo.

Enfront d’això, plantegem una actuació de l’educador social que ha de tenir com a fonaments fugir de solucions fàcils que generen ombres en la intervenció; tenir com a centre d’actuació no solament el nostre usuari natural, que és el jove, sinó totes les institucions i agents participants en aquest procés d’inserció sociolaboral, i, finalment, establir la necessitat de complementar l’actuació tècnica, derivada de la formació acadèmica i professional formal, amb una altra que considerem a partir de la formulació del desenvolupament per part de l’educador social d’una sèrie de rols i competències marcadament vinculades amb l’actitud per afrontar òptimament aquest tipus de propostes.